Los 'sin techo' y las pandillas hacen que los vecinos eviten de noche el espacio verde ubicado junto al Pepe Gonçalves.
E. ARDOY Por la mañana el parque de Buenavista se llena de jubilados que aprovechan para hacer la compra, jóvenes que sacan a sus perros o abuelos que pasean a los nietos que todavía no tienen edad para ir al colegio. Por la noche, en cambio, el espacio se inunda de pandillas de jóvenes, de trapicheos con drogas y de personas que duermen al aire libre. Todo eso bajo la escasa luz de las pocas farolas que aún funcionan.Cuando se pone el sol pocos son los vecinos que se atreven a cruzar por un parque en el que merodean los indigentes, la gente que se gana la vida trapicheando y los grupos de jóvenes de otros barrios que acuden en busca de drogas o directamente de conflicto. Es una situación que empieza a cansar."Aquí hay mucha gente y poca seguridad", resume Ana, que vive en uno de los bloques de Buenavista. "Un parque tan grande debería tener seguridad, como tienen otros de la ciudad. ¿Por qué La Minilla tiene securitas y nosotros no?", se pregunta. Esta vecina explica que la policía acude "de vez en cuando" al parque pero que es necesaria más presencia."Los policías vienen y hacen redadas, pero al día siguiente los camellos están aquí. No sirve de nada. Al ser un parque abierto se les ve venir desde lejos", denuncia otro vecino.Tanta cantidad de gente y además tan dispar acaba por provocar altercados entre los usuarios del parque de Buenavista. Los indigentes se quejan de que son amenazados e incluso agredidos por los jóvenes y los jóvenes, en cambio, denuncian que son los sin techo los que producen los incidentes.Hace unas semanas fallecía un indigente al precipitarse de un muro de unos cuatro metros de altura. "No quería vivir. Nos lo dijo apenas unos días antes", comentaban ayer otros sin techo habituales de la zona.Ayer por la mañana una ambulancia se llevaba a otro indigente con problemas graves de alcoholismo. "Se bebía el alcohol de la farmacia. Así, a pecho. Los trabajadores sociales municipales vinieron hace unos días para preguntarle si quería marcharse a un centro, pero se negó. Hoy [por ayer] tuvimos que llamar para que se lo llevaran", explicaba un amigo. Los indigentes pasan el día en los bancos de este parque, cercano al centro de Cáritas Diocesana de Escaleritas, a donde acuden una vez al día para comer. La mayoría presenta problemas con el alcohol, muchos no llegan a los 30 años de edad y cada vez hay más mujeres."Nosotros estamos aquí tranquilos. Creo que no molestamos a nadie. Son ellos los que vienen a robarnos", explica un joven que cuenta con 27 años de edad y que ya lleva dos viviendo tirado en las calles. "Yo tenía una casa y un coche, pero me enganché al alcohol y lo perdí todo", se explica.
http://www.laprovincia.es/las-palmas/2010/06/09/buenavista-parque-conflictivo/306161.html
- La meva primera aportació, en relació al tema dels llocs de trobada (d'infància i adolescència), fa referència a una noticia recollida a un diari virtual de Las Palmas de Gran Canaria, concretament laprovincia.es. Podeu accedir-hi directament introduint la direcció que he inclòs al final de la noticia.
- En primer lloc destacaré el que considero important a la noticia i després ho relacionaré amb el barri de Collblanc i un dels punts de trobada fonamentals per al jovent. Es tracta del Parc de la Marquesa, semblant en l'aspecte de la conflictivitat entre la població i el jovent amb el parc de la noticia que he triat.
Prenent com a testimonis persones immerses en el conflicte, han extret ho següent:
-Per una banda, una veïna parla de la manca de seguretat dins del parc, veient-la necessària degut a les seves dimensions. Un altre veí opina sobre la manca d’utilitat de les redades policials, afirmant que aquestes no tenen resultats visibles en el transcurs del termini d’un dia.
-Per altra banda, un jove indigent afirma que ells estan tranquils allà i que no molesten a ningú, creu que són la resta de persones les que venen a robar-los.
RELACIÓ AMB EL BARRI DE COLLBLANC.
Durant el primer quadrimestre, varem fer l’aproximació al barri de Collblanc, dividint-la en varis ítems a tractar. Aquest parc, anomenat Parc de la Marquesa (si no m’equivoco) formava part de la morfologia urbana del barri. No ho vaig analitzar personalment, però a arrel de l’explicació de les meves companyes i de l’intercanvi d’opinions amb alguns coneguts que ho coneixen, faré una comparació amb la noticia que he penjat anteriorment.
En l’actualitat, aquest també és un important punt de trobada de diversos col·lectius. El que m’ha cridat l’atenció en relació a la noticia, és el fet de que en el Parc de la Marquesa, també es realitzen activitats que transcorren amb total normalitat. Per exemple, un acte tan quotidià com el de portar als nens al parc, activitats esportives (penya de petanca), realització de celebracions (un munt d’actes relacionats amb la Festa Major), etc.
Però, per altra banda, és un dels punts claus de reunió per a un gran nombre d’adolescents i bandes juvenils. Podríem dir que és el col·lectiu que abunda al parc, sobretot a partit de mitja tarda i fins a altes hores de la nit. Algunes persones es queixen sobre la invasió que creuen que aquests realitzen sobre l’espai i la forma en que limiten l’accés a altres persones. Per exemple, pel fet d’estar fumant porros i escoltant música a tot volum, hi ha pares que prefereixen no anar allà a jugar amb els seus fills o persones que eviten anar-hi a passejar...
No obstant, l’ajuntament n’és conscient d’aquesta situació, ja que a l’any 2007 van posar en practica un Pla Integral, dins del qual un dels objectius era millorar aquest aspecte. A continuació un parell de fragments d’una altra noticia:
“El remodelado parque de la Marquesa ya está abierto al público. El emblemático espacio de Coll-blanc-la Torrassa necesitaba un lavado de cara y, por ello, estaba incluido en el Plan Integral de Collblanc-la Torrassa (PICT).”
“Teníamos claro que el Plan Integral de Collblanc-la Torrassa no podía ser solamente una actuación urbanística. Por el contrario, era necesario atender las necesidades sociales y socioeconómicas de los habitantes de este territorio, lo que significaba actuar en diferentes estadios”, afirma Francesc Josep Belver. Por este motivo, el PICT se elaboró pensando en la necesidad de cohesionar el territorio y conseguir, al mismo tiempo, un equilibrio social.Noticia completa:
http://www.guialh.com/op_modload/name_News/file_article/sid_360/mode_thread/order_0/thold_0/index.html
Han passat 4 anys a arrel d’aquesta actuació al parc i realment no crec que aquest objectiu (resaltat en verd) s’hagi aconseguit. Crec que va basar-se més en un tema de decoració urbanística i espai que no pas en la incidència dels problemes evidents entre l’ocupació de l’espai pels adolescents i la forma en que aquest té lloc. No tinc suficient informació com per jutjar que ningú hi fa res, però crec que encara no s’ha trobat una solució eficient (un cop feta la visita al barri) i que caldria continuar treballant amb el tema.
*Vosaltres que en penseu?
Yamila Alberola Vizcaíno (Primera aportació)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl que ha estat suprimit?
ResponEliminaJo no he tocat res...
Benvolguda Yamila, no has estat pas tu qui ha esborrat el comentari, vaig ser jo mateix ja que era una prova.
ResponEliminaEn quant al teu post, trobo molt interessant la teva aportació. Aquesta situacio és recurrent a moltes poblacions. Espais urbans que a partir d'unes hores s'omplen de persones, de totes les edats, que estan immersos en problematiques socials.
El que és més interessant debatre, al meu entendre, és la gestió i l'ús polític que se'n fa.
Generalment els ajuntaments encaren aquests conflictes socials des d'una visió policial i repressora. Es mira la problematica i les seves solucions des d'una visió causL i determinista, sense aprofundur, molts cops, en les veritables problematiques que mostra (desestructuracio social, adiccions, abandó, exclusió, etc.).
Aqui és on m'agradaria plantejar el meu qüestionament. Les administracions, com deia visualitzen aquesta problematica des d'una visio de seguretat, per tant les actuacions que, generalment, duen a terme són de caire repressiu: policia i tancament de parcs (com el parc de la marquesa). Aquestes mesures realment no tenen cap efectivitat social, només generen una difuminació del problema, ja que dispersen a les persones de les places, pero no s'incideix amb les problematiques reals d'aquests col.lectius. Aixo també té una incide cia important en la societat en general perque el fet de dispersar i amagar aquestes problematiques socials fa que la població no visualitzi aquests conflictes i prengui conciencia i lluiti per resoldre'ls.
Que en penseu. Tancar o no tancar parcs. I si no els tanquem com treballem aquesta problematica?
Ah vale, molt bé! Ja m’havia espantat...
ResponEliminaEn primer lloc, jo també penso que l’Ajuntament actua gairebé de forma directa amb mesures repressives (policia al parc, tancament de l’espai...) o bé estructurals (com la remodelació urbanística que varen realitzar) però sense aconseguir pal•liar el que passa.
Segons la meva opinió cap d’aquestes solucions desencadenarà la resolució del problema existent, ja que ho bé o aïlla o bé intenta atendre altres aspectes que queden lluny de solucionar la veritable problemàtica que hi ha.
Pel que fa a la teva qüestió sobre si tancar o no els parcs, penso que no s’haurien de tancar, ja que, com ja he dit, aquesta no és la solució.
Potser una forma de tractar la problemàtica podria ser dur a terme una dinamització de l’espai per part d’algun educador que s’encarregués de dialogar i posar en practica estratègies per tal de que la convivència entre els diversos col•lectius fos satisfactòria. A més, també podria fer un seguiment i acompanyament sobre els nanos que estan allà delinquint o que deurien estar a l’escola. Tot i això, potser hauria d’arribar un moment en que la relació cordial que s’hagués pogut aconseguir entre els diversos grups continués i que aquesta persona ja no fos present de forma diària.
No obstant, tot i que això sembla molt bonic, tampoc sé si seria fàcil l’acceptació d’aquesta persona per part dels joves, les bandes... i si la pròpia societat comprendria la mesura. Ja que ho més obvi, és veure que tanquen el parc i tot acabat (així almenys pensen que l’Ajuntament fa alguna cosa i ja els està bé a tots dos –ajuntament i societat).
Realment no sé si seria una possible solució real, però crec que podria estar bé si s’aconseguís...
No sé, que en penseu?