diumenge, 27 de febrer del 2011

Està el món de l'educació en el lleure en crisi?

Noticia:

La majoria de pares opta per solucions personals i descarta les ofertes d'oci durant la setmana blanca


Comentari:
Per primer cop aquest any les escoles de Catalunya realitzen una setmana blanca a la meitat del segon trimestre. Això és una mesura que ja es fa en altres paisos europeus, com ara França (tot i que el curs escolar es un xic més llarg).

Tant les empreses del món del lleure com moltes iniciatives del tercer sector han preparat múltiples ofertes per cobrir unes "suposades" necessitats que es generarien a partir d'aquesta setmana blanca. 

Però, sorpresa! més de la meitat d'ofertes proposades s'han hagut de suspendre per falta d'inscripcions. Això s'intenta explicar (o justificar) a partir de la crisis econòmica i que a partir d'aquesta les famílies busquen altres opcions (familiars, dies de festa, etc.).



Personalment crec que seria necessària una reflexió més profunda d'aquesta situació. Penso que hi han altres factors que estan canviant en la nostra societat i cada dia més hi han altres concepcions del temps lliure i de l'ús que se'n fa. Així mateix, el sistema (els mitjans de comunicació, el consumisme, etc.), està promovent un ús del temps lliure totalment lligat a la distracció constant a través de pantalles i experiències tecnològiques.

Crec que això és un reflex d'una situació que es troben, cada dia més, molts esplais i caus del nostre país: la reducció de nens. No crec que sigui només a causa de la reducció de la natalitat, ja que això passa fins i tot a pobles com Sant Cugat que te la taxa de natalitat i població infantil més gran de Catalunya. Els canvis de paradigmes en l'ús del temps lliure, inclouen, cada dia menys, un model d'educació en el lleure com el que s'intenta promoure des d'aquestes associacions.

Què en penseu?

Recursos per a la salut mental

Calen més recursos amb un caire social i pedagògic o seria millor augmentar el número de centres de salut disposats a treballar amb les seves discapacitats i NO amb les capacitats?


Aquesta noticia reflexa que ens últims anys Barcelona ha augmentat els recursos sociosanitaris destinats a la salut mental, encara que també fa referència a les malalties infecciosses. Podem alegrar-nos pensant que segurament aquests recursos fan falta en les nostres ciutats o pobles, però pensant-ho bé on queden aquells recursos socials destinats a lluitar a favor dels discapacitats mentals o amb una serie d'enfermentats mentals?
S'ha de dir que hi han. Però no creieu que potser fan més falta clubs socials, casals, colònies en contraposició als hospitals de dia, centres de dia, residències, escoles destinades per a ells?
Jo crec que tot i això hi ha una cosa en la que segurament tots estem d'acord: Hem d'esforçar-nos per sentir-nos tots respectats i treballar amb les capacitats i no des de les discapacitats.

dimecres, 23 de febrer del 2011

La Reinserció dels menors a IRES.


En aquesta segona aportació, continuaré fent referència a L’IRES. La institució de la que parlava en l’aportació anterior. Però ja que ho explicaré tot pel que fa d’aquest institut sobre la reinserció dels menors, avui també finalitzaré amb aquest institut i a les pròximes parlaré d’altres centres on treballen la reinserció en la societat dels menors i com la treballen.

Aquesta fundació és privada i treballa des de l’any 1969 en l’atenció social, psicològica i educativa de persones i col·lectius marginats en situació de risc social o amb dificultats econòmiques. Porten a terme l’acció social amb persones vulnerables des d’una visió integral en els següents àmbits:

- Infància, Joventut i Família.

- Violència Familiar i de Gènere.

- Inclusió Social.

- Acció Social en el Sistema Judicial.

Actualment, són considerats referents en l’acció social en:

- Sistema penal.

- Atenció i visualització dels infants víctimes de violència de gènere i de les seves mares.

- La reeducació del maltractador.

Es per això que ara prioritzen esforços i mitjans en:

- Infants i mares víctimes de violència familiar i de gènera.

- Formació de pares i mares per tal de que puguin tenir cura dels seus fills.

- Prevenció de la delinqüència i dels problemes de conducta entre els joves.

De tots aquests àmbits i de totes aquestes actuacions que realitza la fundació, jo em centraré amb allò que fa referència a la reinserció social dels menors, per tant, faré referència a l’Acció Social i dins d’aquest en la Acció Social en la Justícia.

Dins de l’Acció Social en la Justícia, porten a terme programes de prevenció i atenció social per a acusats i condemnats d’haver comès un delicte amb l’objetiu d’afavorir la seva reinserció social. Ajuden a construir un nou projecte de futur i alhora incideixen en l’entorn perquè faciliti la seva integració.

Per aconseguir aquest nou projecte de futur, ofereixen:

1. Mesures Penals Alternatives:

Vetllen per el compliment de les sancions penals imposades pels jutges a les persones condemnades per haver comes un delicte i falta i que no comporti el seu ingrés a la presó. A Catalunya, aquest és un servei propi del Departament de Justícia de la Generalitat. Ires en porta la gestió i són els responsables del seguiment i control de les següents mesures:

· Programes substitutius d’ingrés a presó

· Programes de mesures de seguretat

· Programes formatius

· Programes de Treball en benefici de la comunitat associats als programes anteriors

Els professionals que duen a terme aquestes tasques s’encarreguen de:

· Controlar el compliment de la mesura imposada.

· Fer suport social i educatiu a la persona condemnada.

· Coordinar-se amb la xarxa d’entitats col·laboradores i prestadores de serveis.

· Informar a la instància judicial del compliment de les mesures imposades.

2. Pis de Joves:

En aquest cas, ofereixen habitatge i suport integral a joves sense recursos econòmics, llar ni família. Es tracta de joves menors d’edat que tenen una mesura de llibertat vigilada i que han demostrar una millora important en la seva conducta.

A través d’un professional de la Fundació donen suport permanent a aquests joves.

Principalment, els ajuden en:

· Recerca de feina

· Els estudis

· Pautes pel funcionament diari (convivència, neteja, pressupost…)

En conclusió, el que pretenen és facilitar el pas dels joves a la vida adulta a través d’un suport integral que eviti que reincideixin.

Tot això és el que en conclusió treballen des de la Fundació IRES dins de l’àmbit de l’Acció Social en la Justícia.

Si us interessa veure el que realitzen dins de la resta d’àmbits podeu entrar a:

http://www.fundacioires.org


dilluns, 21 de febrer del 2011

Barreres arquitèctoniques

He triat el tema de les barreres arquitectòniques i per començar us poso una notícia sobre aquest tema aplicat a la ciutat de Barcelona. A veure que en penseu!

La adaptación total del Metro para los discapacitados se retrasa dos años

Las barreras arquitectónicas de los intercambiadores del Metro de Barcelona --estaciones donde confluyen dos o más líneas-- retrasarán la adaptación completa del suburbano para los discapacitados y los ancianos hasta el 2014, aunque en un principio se preveía totalmente accesible para 2012.

8 de diciembre de 2010

BARCELONA, 8 (EUROPA PRESS)

Las barreras arquitectónicas de los intercambiadores del Metro de Barcelona --estaciones donde confluyen dos o más líneas-- retrasarán la adaptación completa del suburbano para los discapacitados y los ancianos hasta el 2014, aunque en un principio se preveía totalmente accesible para 2012.

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) se había marcado los dos próximos años para tener una red totalmente accesible, frente al actual 82%, en aplicación del Plan Director de Accesibilidad Universal.

En declaraciones a Europa Press, el presidente de la Confederación Española de Personas con Discapacidad Física y Orgánica (Cocemfe) en Catalunya, José Maria Ballesteros, ve como "un despropósito" que las estaciones estén adaptadas pero no los pasillos que las conectan, ya que esto impide a una persona con movilidad reducida moverse por ellos como los otros usuarios.

Fuentes de TMB han asegurado a Europa Press que todos los intercambiadores están adaptados, excepto Espanya (L1 y 3), Plaça de Sants (L1 y 5), Urquinaona (L1 y 4), Clot (L1 y 2), Verdaguer (L4 y 5), Maragall (L4 y 5) y parcialmente Passeig de Gràcia (L2, 3 y 4).

Las conexiones con otros transportes, como Renfe, también son una asignatura pendiente, aunque empieza a revertirse.

Las obras para adaptar la conexión entre el Metro y la estación de Renfe del Passeig de Gràcia empezarán el 15 de enero, con la instalación de ascensores hasta la calle y la supresión de escalones en los pasillos, por lo que en un año "se suprimirán absolutamente las barreras arquitectónicas", ha avanzado el concejal del Eixample, Ramon Nicolau.

Estos trabajos han tardado en empezar para evitar trabajar en muchas estaciones a la vez. Además, la adaptación de Urquinaona estará aparcada "para no colapsar tráfico" hasta que no finalicen las obras en Passeig de Gràcia, ya que ahora ya está cortada la calle Provença por las obras del AVE.

BUS CON PROBLEMAS

Los autobuses urbanos tienen adaptada toda su flota --unos 1.080 vehículos--, de acuerdo con la Ley de Accesibilidad del Parlament de Catalunya, aunque hay contratiempos con las rampas de acceso a los vehículos y las bandas rugosas de caucho incorporadas en algunas de las paradas de bus para que los ciegos encuentren su camino.

El jefe de servicios sociales de la Once en Catalunya, Salvador Castaller, y el presidente de Promoción del Transporte Público (PTP), Ricard Riol, ven "ineficaz" los caminillos de caucho, ya que "en lugar de solucionar el problema, ha creado nuevos", porque no se fijan bien al suelo y pueden ayudar a tropezar.

Como alternativa, Castaller propone marcar unas líneas rugosas en el pavimento, como se ponen en las intersecciones de calles del Eixample. Sobre las rampas de acceso, Ballesteros ha acusado a los conductores de no comprobar su correcto funcionamiento como hacen con otros elementos como las puertas, lo que provoca que con frecuencia no funcionen bien.

Este jueves, Barcelona optaba al galardón de Ciudad Accesible, que premia a la ciudad europea más adaptada para personas con movilidad reducida, pero finalmente la Comisión Europea premió a Ávila. Las otras ciudades finalistas fueron Colonia (Alemania) y Turku (Finlandia).


diumenge, 20 de febrer del 2011

Dinamització comunitària i voluntariat.

He triat el tema del voluntariat dins de la comunitat, per la senzilla raó que crec que el voluntariat és fonamental en tots els centres, entitats, en tots els àmbits de la vida en una comunitat.

El voluntariat el podem entendre com una aportació enriquidora dels individus a la societat i a la seva pròpia realització com a persones. Cosa que satisfà les necessitats socials, complementàries algunes vegades i d’altres enfrontant-se amb allò portat a terme pels poders públics.

Pel que fa a les meves aportacions estaran bastant encaminades en la dinamització i el voluntariat del meu poble Premià de Mar, prenent com a referent l’organització de la festa major tant d’hivern com d’estiu. Ja que són actes els quals es mobilitza molta gent, gent que si no formes part d’aquest projecte l’ajuntament seria incapaç de dur a terme per si sola.

El voluntariat és la mà d’obra, però també és el creador, el director, l’actor, l’organitzador, el dinamitzador,ho és tot. Si t’apropes una mica dins d’aquest món te n’adones que el cos de cada activitat, de cada acte té el darera un esquelet format per milers d'ossos que fan possible que el cos s'aguanti. Els voluntaris de sempre i nous, les entitats del poble culturals, esportives i de cooperació i els tècnics de l'ajuntament. Tots i cadascun d'aquest formen un gran equip que es coordinen setmanalment per tal de oferir al poble una festa com es mereixen.

Us penjo un petit vídeo on breument es mostra la preparació de la festa major d'hivern, aquest vídeo personalment m'agrada perquè en poc més d'un minuts et mostra una petita part de tot el que trobem darrera de la festa i on es pot veure la diversitat de gent que hi ha treballant de forma coordinada.

http://www.youtube.com/watch?v=R9V3fnvMpP0

A banda de que aquest voluntaris i tota la gent que participa en l'organització aconsegeixin porta a terme un acte, crec que fan una molt bona feina a nivell de dinamització comunitària. Bàsciament perquè mobilitzen a tota la població. Cada acte té un públic, i s'intenta que en el programa hi hagin actes que puguin agradar a tots els premianencs. Ja sigui per edat, per gustos musicals, per cultura, etc.

També m'agraderia dir que si la Festa Major té t'han d'èxit, és perquè segeix un eix d'ambientació que es remonta en el s. XVI èpoque en que els pirates rondaven per la costa del mediterrani i van invair el poble pesacdor de Premià de Mar. Aquesta història és un al·licient ja que la gent es disfressa i hi ha una disputa entre aquells que són premianenc i els que són pirates. Amb això el vull dir és que de vegades amb una simple festa pots aconseguir grans coses a nivell comunitàri, la gent es volca i disfruta i alhora es relaciona amb d'altres.