CONCLUSIÓN

LA EXISTENCIA DE LOS PUNTOS DE ENCUENTRO

Para concluir, daré mi opinión sobre la existencia de los Puntos de Encuentro Familiar.

Los Puntos de Encuentro Familiar se han convertido en un recurso muy necesario y altamente demandado en estos últimos tiempos. Surgen como respuesta al gran conflicto existente entre las parejas separadas, para que medien entre ellas y que los más pequeños no sufran en este tipo de procesos. Este recurso, quiere proteger al menor de un conflicto entre adultos, que podría repercutir negativamente en su desarrollo, como hemos podido comprobar en las aportaciones anteriores.

Tratan en cierta manera, de humanizar el proceso por el cual estas familias están pasando, para que resulte lo menos traumático posible para todo el núcleo familiar, pero de una manera muy especial en los más pequeños.

El trabajo en definitiva que deben desarrollar los profesionales de este servicio, es a grandes rasgos, su colaboración con el sistema judicial, dando su visión social y psicológica del conflicto familiar, la mediación y resolución de conflictos en la medida de sus posibilidades. Siempre priorizando los beneficios del menor.

Creo que la labor más destacada de un PEF es la labor de mantener las relaciones entre padres e hijos, para que se preserve la integridad física y afectivo- emocional del menor. Se dota de diferentes habilidades a los padres para que puedan seguir con un buen funcionamiento familiar fuera del servicio.

Después de leer varios documentos,de entrar en diferentes foros para observar opiniones y las demandas de los usuarios, podría decir que existe un punto en el que todos o casi todos coinciden y es que necesitarían más dotación de dinero para promover nuevas actividades dentro de los PEF, destinadas a fomentar la coparentalidad , como por ejemplo, formando grupos de trabajo para compartir experiencias, escuelas de padres, etc.

Piden también la creación de una normativa externa para todos los puntos de encuentro. Y un aumento en el numero de horas de apertura del servicio.

En definitiva , creo que se trata de un recurso que da un servicio muy importante, con una labor muy necesaria, desgraciadamente en nuestra sociedad actual, que funciona muy bien, pero que necesita más apoyo y perfilar algunos aspectos.

Conclusión

Perdonad por el retraso, pero es que hasta hace unos minutos pensaba que tenia este trabajo finalizado pero me han comentado que se debia realziar una conclusión con el tema y poner en relación todas las aportaciones.

Estamos viviendo con un fenomeno que no puede pasar por alto como es la Inmigración. Este fenomeno produce en un país cambios: economicos, sociales, demograficos, politicos,... Es algo que cada dia observamos y que mucha gente apuesta y colabora para poder ayudar a estas personas a integrarse en una nueva sociedad.

Es muy dificil tener una visión común entre toda la población de la inmigración ya que algunos oestan a favor y otros en contra. Por eso, partidos politicos que crean politicas que se ponen al lado de ellos o les ponen más dificil su vida en el nuevo país.

Este fenomeno se produjo en los años 60-70 entre la poblacion española mientras que a principios del 2000 se comienza a recibir a personas procedentes de otras partes del mundo.

Es fundamental que el trabajador social o el educador social sapen poder moverse dentro de la sociedad para poder arreglar estas relaciones y mejorarlas para asi mejorar las calidades de vida de las persona recien llegadas. Es importante la voluntad de cada uno de ellos de dar su grano de arena.

Actualmente se acercan elecciones municipales donde el papel de las politicas de inmigración es fundamental para ganar o perder votos. Por eso, escuchamos como partidos colocados en la ultraderecha se empapan de mensajes xenofobos que puede envenenar a la población y crear conflictos.

Las aportaciones expuestas son relacionadas a la inmigración y al fenomeno que las migraciones pueden producir en una sociedad occidental y democratica, noticias como las que he ido enseñando.

Esperemos que este fenomeno nos haiga ayudado a poder aprender de recursos para poder salir de esta situaciñon y ser una sociedad preparada a los cambios y a nuevas perspectivas culturales que en una sociedad tan contemporanea como es la catalana ayuda a enriquecerse y poder entre todos ayudar para mejorarla y para eso los educadores sociales tienenun gran papel

Conclusió

Per acabar amb les meves entrades al blog, vull fer una petita reflexió sobre la importància dels centres oberts així com totes aquelles entitas que es dediquen a la educació no formal.

Actualment, són molts els infants i joves que es troben en situació de vulnerabilitat i d'exclusió social. L'educació no formal és cada cop més important, i per sort, ja són moltes les institucions (públiques i privades) que es dediquen ha aquesta tasca.

Els centres oberts, institucions que us he intentat presentar en aquest blog, són cada dia més necessàries per acompanyar i ajudar a tots aquells infants i joves que es troben en situació de risc. Per desgràcia, encara són insuficients per paliar la gran demanda que a través dels serveis socials, escoles, famílies, etc. és fan per obtenir una plaça en un d'aquests centres. Amb les problemàtiques que ens trobem avui en dia (problemes econòmics, d'immigració, d'adiccions, maltractaments, exclusió...) són moltes les famílies desestructurades amb fills que les estan patint.

Com heu pogut veure, els centres oberts són espais educatius que es dediquen a fer una educació integral dels infants i adolescents que es poden trobar amb situació de vulnerabilitat i o de risc. Aquests necessiten un lloc on adquiriri o potenciar tots aquells hàbits, habilitats i conductes de la vida diària que els ajudaran a crèixer com a persones per poder fer front a això que anomenem “vida”. Si aquest procés d'aprenentatge falla, és molt probable que les dificultats amb les que es pugui trobar en la seva vida diària, no les pugui afrontar de la millor manera possible.

No ens podem quedar només amb l'educació formal. A les escoles, instituts, universitats... es poden aprendre moltes coses importants i interesants que ens serviran en el nostre dia a dia, però no hem de deixar de banda l'eduació no formal. Aquesta ha d'aquirir un paper molt més important del que té en la nostra societat i gràcies a espais com els centres oberts, casals, esplais... podrem lluitar contra les injustícies, que per desgràcia han de patir molts infants i joves.

Per finalitzar, acabaré amb una frase que un dia em va dir el meu director del Centre Obert Martí Codolar (on vaig treballar com a educador un parell d'anys):

“No hay suficiente con quererlos, tienen que notar que se les quiere”

Aprofito l'ocasió per dir que m'ha agradat molt poder participar (tot i que ho he fet una miqueta tard) en un blog col·lectiu del nostre pràcticum, i d'aquesta manera apropar-nos a les noves formes de tecnologia, comunicació i educació, que cada cop són més necessàries i evidensts en el nostre dia a dia.

Salut i vulnerabilitat!

Oferta d’activitats i serveis dels Centres Oberts

a) Informació i orientació (infant i famílies).

Els centres de la xarxa porten a terme la valoració, l’assessorament i la planificació de l’atenció a l’infant (PEI) així com treballen coordinadament amb els diferents agents: l’escola, els serveis socials, etc.

En relació al treball social amb les famílies la majoria esmenta que aquest treball és fa d’una forma informal, com a part del procés de treball amb l’infant, erò hi ha consens en assenyalar la seva importància.

b) Seguiment escolar i reforç de coneixements

Tots els centres oberts de la xarxa fan activitats seguiment escolar i al reforç . Es el servei més sol·licitat per les famílies

Des dels Centres Oberts s’apunta que la diversitat d’escoles, ritmes de treball i continguts educatius sovint fa difícil una intervenció . En aquest sentit s’apunta la necessitat de millorar la seva articulació i coordinació a nivell territorial. (Els Pactes Territorials i els Plans Educatius d’entorn)

Pel que fa a l’ús d’aules especifiques com informàtica etc. esmentar que hi ha centres com l’Adsis del Carmel que tenen un Punt Òmnia en les seves mateixes instal·lacions i per tant, els adolescents en fan un ús regular. Altres centres utilitzen els punts d’informàtica que tenen en els barris (a la xarxa de biblioteques públiques, etc.).

C) Servei d’activitats de lleure: jocs, tallers, sortides, etc.

Tots els centres de la xarxa desenvolupa com a instrument educatiu activitats lúdiques de lleure com per exemple sortides, jocs, tallers amb els infants i adolescents

D) Suport a les famílies

Les activitats per fomentar la participació i la implicació dels pares (per exemple sortides compartides, foment de l’autoorganització dels pares etc.) així com les actuacions formatives per a millorar les capacitats parentals només ho porten a terme, formalment 4 dels deu centres estudiats, tot i que hi ha consens en destacar la seva importància i la seva dificultat.

En relació als serveis complementaris que cobrien o compensaven dèficits importants (–esmorzar, dutxes, etc. ) hem de destacar que progressivament, en la mesura que altres entitats i serveis –pe les escoles els han anat incorporant en la seva oferta (peracollida a l’escola, ) els han deixat de prestar. Només en un centre es fa el servei de dutxes i bugaderia i s’utilitza de forma molt puntual.

Els servei berenar és el més utilitzat pels centres (5 dels 10). Pel que fa al servei d’acompanyament a l’escola i el servei de recollida dels menors el realitzen 3 dels 10 centres estudiats.

Reflexions des dels Centres Oberts

Actualment, hi ha nous problemes, sobretot de conciliació dels pares. Deixen els fills al CO perquè saben que estaran ben cuidats i no al carrer, sobretot els migdies. Per les tardes es fan més tasques de tipus relacionals, que aprenguin a relacionar-se fora de l’escola, reforç escolar, etc.

També és un espai on els nanos poden estar per no estar al carrer fins que arriben els pares.

Aproximadament un 60% dels nois tenen algun tipus de factor de risc d’exclusió social. Els altres el problema és la conciliació d’horaris dels pares (també una falta de recursos per fer altres activitats), però no tenen famílies desestructurades.

L’educació no formal és cada cop més important. Els valors relacionals i cívics són claus en els processos d’exclusió social. Problemes de falta d’equipaments gratuïts per desenvolupar activitats extraescolars

Al barri tampoc hi ha espais i equipaments per realitzar activitats extraescolars gratuïtes.

Hi ha una gran manca d’oferta d’equipaments per als infants i adolescents al barri i molts acaben aquí.

El paper dels centres oberts s’ha de complementar amb altres equipaments al barri (ludoteques, etc.) són serveis complementaris molt importants, no es poden substituir.

Existeix una manca d’espais i equipaments en el territori per portar a terme un projecte comú pels adolescents.

Han incrementat molt les famílies monoparentals.

La problemàtica econòmica s’ha superat... ara la família que ve és la que acaba d’arribar al país. Els CO s’han convertit en centres d’urgència per aquests nanos. Hauríem de dedicar més temps a fer visible les situacions de risc. Es molt complex determinar què és risc social, això canvia en funció del barri.

Cal un debat de com integrar els nois/es immigrants al barri sense que perdin la seva identitat i els altres els acceptin.

Cal treballar per evitar els conflicte interculturals.

Importància de l’ús de tècniques de mediació en situacions de conflicte.

Al barri no trobem gaires problemes d’integració dels immigrants, enfoquem la nostra tasca a normalitzar-los, no a tractar-los d’immigrants que s’han d’integrar.

De la pobresa econòmica de fa uns anys s’ha passat a la “pobresa social”, (integració d’immigrants, monoparentalitats, problemes de conciliació, familiars que no s’impliquen...).

Les principals problemàtiques són el fracàs escolar o els problemes derivats de passar-se el dia al carrer (drogodependències, delinqü.ncia, etc.). A part hi ha nois que necessiten ajuda psicològica, que no troben resposta a la xarxa pública per als seus problemes.

És important posar límits al paper del Centre Obert com a centre de dia de salut mental

Conseqüències que tenen un major impacte en la funció i missió dels centres oberts.

Els deu fets que han canviat la ciutat de Barcelona en els darrers 10 anys i que poden tenir més implicacions per a les polítiques socials i la construcció del benestar social

1. Increment del nombre de persones grans i heterogeneïtat creixent del col·lectiu

2. Increment del nombre de persones immigrants: Noves pautes de diversitat cultural i familiar.

3. Diversificació de les estructures de les famílies: Coexistència de diferents models d’agrupació familiar.

4. Desigualtats econòmiques, pobresa i diversificació dels riscos d’exclusió social: Increment dels nivells d’activitat i d’ocupació, precarietat laboral i pautes d’inserció fràgils al mercat laboral.

5. Fort increment del cost del sòl i l’habitatge: Dificultats socials d’accés a l’habitatge a preus de mercat.

6. Canvis cap a la ciutat del coneixement i rellevància de l’educació al llarg de tota la vida: Pautes d’accés desigual al capital educatiu i cultural.

7. Individualització de les relacions socials i noves formes de solidaritat: Emergència de la desigualtat en relació a l’accés a les xarxes de capital social.

8. Noves pautes de vida quotidiana: Increment de la interdependència entre els municipis de l’Àrea Metropolitana i nous usos emergents del temps i de l’espai urbà.

9. Redefinició de les demandes i les expectatives socials: Innovació en els continguts de les polítiques públiques.

10. Canvis en les formes de provisió i gestió dels serveis socials: Pautes de relació canviants entre les administracions públiques, la iniciativa social i el paper de les empreses en la gestió del benestar.

    
    

    En destacarieu alguna més?

Conclusions.

DIA A DIA A UN CRAE

Per concluir amb el tema, del dia a dia a un Crae, voldria fer referència a que, des del meu punt de vista, tot i ser un recurs molt beneficiós per tots aquells menors que en un moment de la seva vida, s’han vist desprotegits, penso que en tot moment, com a professionals la prioritat ha de ser intentar fer tot el possible per treballar al nucli familiar, per poder abordar la situació des del interior, evitant l’ internament del nen.

Penso que l’internament ha de ser l’últim recurs, l’ultima opció a la qual DGAIA ha d’arribar per millorar la situació del menor.

En segon lloc, voldria manifestar el meu desacord amb la manca de recursos que trobem per aquells extutelats, ja que penso que s’hauria de tenir en compte la prevenció, és a dir que des d’un temps prudencial, s’haurien d’abordar tots aquells temes que ajudin al menor a poder integrar-se un cop el centre no sigui el seu lloc de estada.

En aquest moment, quan comença la conta enrere, és quan molts cops tornar a aparèixer el sentiment d’abandonament, ja que un moment de la seva vida van ser abandonats per els pares i ara es veuen obligats a deixa el centre.

Per tant, crec que pel que fa al món dels menors hi ha buits, en segons quines franges d’edats aquests és troben en “tierra de nadie” fent que això els provoqui una gran desestabilitat que pot arribar a portar al jove al fracàs.

Reflexió final

Per acabar el tema de la dinamització comunitària i el voluntariat m’agradaria acabar-la amb un seguit de dubtes i reflexions que sem plantegen. L’altre dia ens parlar de L’Asociación de Bizitegi de Bilbao. Aquesta és una associació que té un programa comunitari que intenta respondre a las necessitats de les persones en situació o risc d’exclusió social, tan amb sense sostres com amb drogodependència i salut mental. El que em va cridar l’atenció és el punt on es parla del voluntariat. Dins l’associació es parla del voluntariat de forma bastant diferent a la que jo sempre havia pensat. Sempre he pensat que fer de voluntari era una acció, una implicació que com a individu un ho fa de forma desinteressada i totalment altruista. A diferència d’aquesta percepció, a Bizitegi trobem que el voluntariat queda d’alguna manera “recompensat”, ja que el fet de fer de voluntari durant 4h a la setmana fa que els hi rebaixin el lloguer del pis.

Arrel d’això em sorgeixen diferents dubtes. Que està passant avui dia, tan poca és la participació que s’ha de remunerar aquest tipus d’accions per tal de que la gent s’impliqui? Realment per una banda crec que potser sí que és efectiu perquè augmenti la participació i perquè d’alguna manera els ciutadans coneguin la realitat de la seva comunitat, però fins a quin punt la gent que fa de voluntari té interès o no en la seva tasca, o simplement busquen aquesta recompensació econòmica?

Crec que és molt interessant parar-nos un moment i reflexionar. Pot semblar bastant contradictori el concepte de voluntariat i de recompensa econòmica, però realment pot ser és que els ciutadans estem perdent aquesta sensació de pertànyer a una comunitat i en conseqüència aquesta sensació i aquestes ganes de col·laborar amb aquells en situacions més difícils. És possible que aquest mètode sigui útil i serveixi perquè els ciutadans recuperem aquesta sensació de col·lectivitat i que mica en mica ens impliquem cada vegada més en la vida comunitària.

Els usuaris dels centres oberts

D’acord amb el que estableix la regulació vigent, actualment, els usuaris dels centres oberts, d’acord amb el criteri bàsic de la integració, són de dos tipus: nens i nenes que no són objecte d’intervenció per part dels professionals d’Atenció Social primària ja que no tenen una situació considerada de risc social i nens i nenes les famílies dels quals són objecte d’intervenció per part dels Serveis Socials d’Atenció Primària per prevenir possibles situacions d’inadaptació i marginació. Perfil infants i joves

Edats :

- Per edats, la major part dels Centres de la Xarxa atenen infants i joves des dels 6 a 18 anys, d’acord amb el que estableix la llei.

- A 2 centres de la xarxa l’edat mínima s’avança als 3 anys. S’apunta, com a reflexió que, si la missió dels Centres Oberts es prevenir el deteriorament de situacions de risc, és oportú començar a treballar amb els infants a edats més primerenques . - Un altre aspecte a remarcar es l’especificitat del treball amb adolescents i joves, que no sempre es té prou en compte

Reflexions que es fan des dels Centres Oberts de la Xarxa

- Es tendeix a assumir el centre obert com a servei d’atenció a la infància i s’oblida l’atenció a l’adolescència i joventut.

- El centre obert treballa en l’àmbit de la prevenció. Per aquesta raó s’entén que existeix una mancança d’aquest tipus de servei abans dels sis anys. Seria molt més adequat començar a treballar amb els infants a edats més primerenques per tal de poder prevenir els casos de risc.

Què en penseu d’aquestes refelxions?

La importància de l'educació en el lleure (Conclusió)

En aquesta última aportació m'hagués agradat poder aportar el testimoni d'una treballadora d'un centre d'esplai de l'Hospitalet. Però malauradament per problemes de dates ha estat impossible coordinar l'entrevista.

Com he argumentat al llarg dels altres posts l'educació en el lleure és una eina integradora, global i generadora de cohesió social, valors i respecte. La seva utilitat és infinita i és molt important que es contempli des de tots els nivells, tant social, com familiar, com administratiu.

Si bé és cert que els temps van canviant i el model d'oci també ho fa, per això és important que l'educació en el lleure es faci veure, i al mateix temps mostri models on la diversió i les activitats siguin un punt important, tot i així sempre mantenint-ho dins d'una coherència educativa i formativa. Que, sense la necessitat d'una consciència plena (per part dels participants), aporti una sensibilització envers el món i les persones, uns valors de respecte i convivència, que fomentin, així la cohesió social i la creació de noves estructures i models dins la nostra societat.

Tot això sona molt bonic, però és totalment impossible d'assolir mentre les administracions no hi posin més de la seva part. L'àmbit de l'educació en el lleure, ha estat sempre fent equilibris econòmics, depenent de subvencions i les quotes que poden cobrar (que no són gaires, generalment), i organitzatius. Avui en dia ser monitor de lleure no és una cosa trivial, s'ha de ser conscient del risc que comporta i de les conseqüències que poden sorgir de la teva acció. Per això és necessària una protecció per part de les administracions (principalment els ens locals) per promocionar i promoure aquestes activitats, ja sigui ajudant a entitats o bé organitzant actes i activitats. Protegint els monitors i monitores, formant-los (crec que hauria de ser a cost 0). Mentre no es faci aquesta protecció activa, i uns programes de promoció reals, permetent l'us dels espais públics, cuidant els monitors i fent campanyes, els nombre de participants en aquest model d'educació (tant de nens com de monitors voluntaris) anirà permanentment en descens.

Conclusión Practicum

Actualmente nos encontramos con la situación de que en los barrios marginales de nuestras ciudades empiezan a surgir pequeños núcleos de violencia. Los jóvenes empiezan a agruparse formando bandas peligrosas y violentas. Este echo no se tiene que tomar a la ligera, hay que tomárselo en serio y tenerlo muy presente. Si en lugar de darle la espalda al problema nos fijamos en como estas bandas han causado el terror en otros países y el efecto que ha tenido este echo, tendríamos de empezarnos a preocupar de verdad ya que la existencia de estas bandas puede llegar a afectar la estructura de un país.

Las personas que vienen de fuera al llegar a nuestro país buscan puntos de encuentro, es decir un lugar donde vive gente inmigrante como ellos y a poder ser de su mismo país o países cercanos. Este echo hace que se formen “guetos” y los pequeños barrios se conviertan en núcleos de alta inmigración donde la mayoría de gente vive con una situación de necesidad.

El contexto es difícil y vivir cerca de personas que disfrutan de un poder adquisitivo mas alto molesta, los niños y jóvenes ven que otros chavales disfrutan de placeres y caprichos que ellos tardaran en saborear, observan que sus padres trabajan de sol a sol a cambio de un salario bajo mientras que los padres de los otros niños juegan con ellos en el parque. I es que aunque vivan mejor que en su país de origen y reciban atención por parte de la administración, el sentimiento de rabia lo llevaran dentro mucho tiempo.

A pesar de todo no creo que aquí haya motivos suficientes para organizar un grupo violento, no se vive tan mal y esto no es ni el “bronx” ni el barrio marginal de su país de origen. Es normal que se junten con la gente de su barrio, formando pequeños grupos criticando a los 4 pijos del colegio, pero pasar de este punto a pasar a apuñalar, extorsionar o asesinar.... hay un buen trecho. Conclusión no hay motivos suficientes para que un chaval de aquí se una con unos cuantos y empiecen en su barrio un reino de terror.

En cuanto a la formación de pandillas en Centroamérica, una realidad que conozco bien, para mi es difícil no darles mi apoyo o entenderlos. Mis capacidades y cualidades se quedan mudas ante el discurso de los integrantes de estas pandillas.

Es evidente que esto no justifica su actitud violenta, la extorsión a su gente o la decisión de dejar vivir a una persona o matarla. Hay que pensar que son pobre, que viven en barrios muy marginales y esto hace que muchas veces no les contraten o les cueste mas encontrar trabajo. Esta gente durante toda su vida no a tenido muestras de cariño, es decir, tienen manca de afecto por parte de la familia y/o amigos, esto hace que necesiten juntarse con alguien. Cuando te encuentras en esta situación, (sin nombrar la gran cantidad de causas que llevan a un chaval a formar parte de una banda) es difícil tomar otro camino que no sea el de ser un pandillero, en estos barrios siempre vivirás con el miedo de que te maten a alguien o a ti mismo, si perteneces a una banda siempre tendrás el respaldo incondicional de esta, puedes decidir vivir mucho tiempo trabajando duro con la cabeza agachada o vivir un tiempo mas corto pero de forma loca. Ante esta situación yo se el camino que hubiese escogido así que para mi es muy difícil no entenderlos, yo también e tenido el sentimiento de barrio, de pueblo y lo he defendido, ahora multiplica esto por 100 y tendrás el resultado.

Nuevo proyecto ¡BANDAS FUERA!

Un instituto de Barcelona planta cara a las bandas latinas

Un proyecto educativo impulsado por los alumnos alerta a otros estudiantes de los riesgos de pertenecer a estos grupos

Vida | 29/03/2011 - 00:05h

Jesús Sancho

65 comentarios

El instituto barcelonés Joan d’Àustria planta cara a las bandas juveniles latinas desde la educación a través del proyecto ¡Bandas fuera!. Una iniciativa impulsada por los propios estudiantes del aula de acogida que abordan los riesgos de estar en una banda y conciencian a los alumnos de que no pertenezcan.

“Lo novedoso de este proyecto es que no surge de los profesores sino de los propios alumnos”, asegura Gemma Castro, una de las coordinadoras de ¡Bandas fuera! junto a Gemma Montoya. Desde hace tiempo en este instituto de Sant Martí de Provençals se está trabajando esta realidad y los resultados ya han llegado. “La valoración es muy positiva. Hemos conseguido que algún chico salga de bandas y muchos no entren. Desde la educación tenemos alternativas a estas bandas”, explica una de las tutoras de este proyecto educativo.

La iniciativa ¡Bandas fuera! tiene como grupo de base unos cinco alumnos que han vivido en primera persona la realidad de las bandas latinas y se encargan de explicar su experiencia a otros estudiantes. Hasta ahora se han organizado distintas actividades en el instituto como charlas y exposiciones donde se explica cómo actúan estas bandas, y se han realizado encuestas a profesores, estudiantes y personas externas al centro. “El conocimiento que se tiene en la calle de las bandas es mínimo. Nos quedamos con la anécdota. Hay muchas bandas y desglosadas por edades. Además sus miembros cada vez están más escondidos. También en Catalunya tenemos algunas bandas latinas que se han constituido legalmente como asociación cultural”, apunta Castro.

Además de resultados positivos este proyecto educativo también ha contado con el reconocimiento público al recibir recientemente uno de los premios Ciutat de Barcelona. El jurado valoró la “capacidad del proyecto para afrontar constructivamente el problema de las bandas juveniles, huyendo de estereotipos discriminatorios, implicando a los mismos jóvenes y fomentando en positivo el asociacionismo juvenil”.

Estamos ante un de los fenomenos que producen la inmigración. La gente inmigrante necesita el apoyo de algun grupo de personas que tengan o entiendas la situación que estan pasando. Es más facil relacionarse con alguien de tu pais de origen que con los residentes del pais que te ha acogido.

Estas bandas se aprovechan de estas personas para poder consguir sus beneficios. Esta bandaslo que prometen es una cierta familiaridad que en otro grupo de personas no encuentran.

Es imporante que sepamos valorar la importancia de estas bandas actualmente en la sociedad para aquella persona inmigrante. Gracias que en centro de acogida para inmigrantes construyan una serie de proyectos que favorezcan la convivencia entre las distintas culturas de una misma ciudad y hacer concencíar la riqueza que la multiculturalidad nos puede aportar.

Realmente me sorprende que existan comentarios como los que aparecen abajo del artículo que de una manera u otra no estan a favor de esto.

Cinquena aportació i Conclusions

En aquesta última aportació us explicaré una experiència en un Centre d'Ensenyament Infantil i de Primària i finalment, unes breus conclusions sobre el tema de Mediació Escolar.

• Experiència en Resolució Pacífica de Conflictes que s'ha portat a terme en un Centre d'Educació Primària d'Olot (a la Garrotxa).

Es tracta d'un centre d'ensenyament que sense conèixer la mediació escolar, fa una demanda amb la intenció i l'interès de trobar solucions als seus conflictes interns. En un primer moment, els mestres no volien sentir parlar de teories ni filosofies de la mediació. La seva petició eren actuacions concretes per poder ortar a la pràctica de forma immediata i sobretot que donessin resultats positius en referència als conflictes que vivien a les classes. El primer repte que sorgeix i potser el més difícil d'afrontar és encaixar la demanda rebuda en un marc de mediació però sense parlar de mediació.

- Actuacions violentes, tan verbals com físiques, per una certa part de l'alumnat. -

Es fa una reunió amb la direcció del centre i no es veu relació entre la demanda que fa la direcció i l'oferta de solució que li aporta el camp de la mediació. La direcció prefereix transmetre l'oferta de la mediació a tot el claustre personalment i d'aquest claustre en surten dos professors de dos grups de classe diferents que volen treballar els conflictes de les seves aules. La direcció dóna el vist i plau per tirar endavant el projecte. Es realitza una segona reunió on s'intenta parlar de mediació però ràpidament es pot observar que estan massa preocupats pels conflictes amb els alumnes que no tenen temps ni motivació per dedicar a la mediació.

Els professors el que demanaven era assesorament i ajuda perquè el nivell de violència baixés tant ràpid com fos possible. Després d'algunes reunions es decideix començar a treballar en dues aules diferents de nens entre 8 i 9 anys i entre 11 i 12 anys.

A partir d'escoltar les preocupacions dels mestres i les corresponents reflexions per part de la mediadora, es dissenya un projecte de treball titulat: Resolució pacífica de conflictes (el qual és consensuat i acceptat pels mestres).

La proposta de treball que el mediador presenta als mestres té els següents objectius:

• 
  
  baixar el grau de tensió d'uns alumnes concrets


• 
  
  possibilitar que els alumnes experimentin situacins relacionades amb els conflictes


• 
  
  reflexionar sobre el conflicte i diversos aspectes relacionals


• 
  
  que els alumnes gaudeixin realitzant les activitats proposades

Creieu que els objectius estan ben formulats i poden arribar a un acord per a clarificar el conflicte? Que en penseu?

CONCLUSIONS

Amb el tema de la Mediació Escolar el que pretenia era presentar un enfocament d'educació en el conflicte enmarcat per la pedagogia pacífica. Crec que l'escola pot ser un lloc ideal per a transmetre tant a nens/es com a adolescents unes actituds i uns valors, inclòs una manera de fer que els permetin descobrir la part positiva que amaga el conflicte en la seva intimitat. Sobretot, a promoure un marc on les relacions entre les persones siguin més pacífiques.

Considero que les persones tenen capacitat de resolre per elles mateixes els seus conflictes de forma adequada i que es basa en valors com la igualtat, la solidaritat, la tolerancia i la llibertat. Tot i així, crec que la mediació no ho solució tot ja que hi ha problemes bastant difícils de resoldre'ls.

Crec que desde la vessant de l'Acció Social hem de promoure molt més qualsevol tipus de mediació, és a dir, en qualsevol àmbit i prendre consciència nosaltres mateixos i fer prendre consciència a la gent que ens envolta que hem de desenvolupar molt més les nostres habilitats socials, les actituds i els valors que tenim com a persona i com a grup per tal de facilitar molt més les relacions amb els altres i aprendre a conviure molt millor. Amb això no vull dir que hem d'evitar els conflictes sinó que si som conscients de que hi ha una situació conflictiva, prendre-la de la millor manera i buscar la solució més viable, ens ajudarà a comunicar-nos millor entre nosaltres, a aprendre'ns a escoltar-nos els uns als altres i a posicionar-nos en el lloc dels altres també.

Mireia Palau

Educació Social

PRACTIUM IV

CONSELL DELS INFANTS

En la meva cinquena i última aportació, parlaré del Consell dels Infants del Prat de Llobregat, la meva localitat. Explicaré en què consisteix aquest punt de trobada, al qual assisteixen alguns infants de la localitat, i comentaré com es desenvolupa aquest òrgan de participació infantil. A continuació, expressaré la importància que trobo en iniciatives com aquesta i conclouré l’aportació. Finalment, inclouré també unes conclusions generals sobre el tema que he tractat a les meves aportacions, els llocs de trobada per a infants i adolescents.

CONSELL DELS INFANTS

¿Què és?

És un òrgan de participació infantil que s'emmarca en el programa El Prat Ciutat dels Infants i que té com objectiu que els nens i nenes del municipi puguin exercir els seus drets com a ciutadans i ciutadanes, donant la seva opinió, reflexionant i fent propostes sobre aspectes que formen part de la seva vida quotidiana a la ciutat.

Quan té lloc?

Es reuneixen a l'Ajuntament, una vegada al mes, en horari extraescolar.

Qui ho composa?

El formen infants d’11 a 13 anys, que estiguin empadronats al Prat de Llobregat, tant si estudien al Prat com si ho fan fora. Està composat per aproximadament 25 nois i noies, i cada any es renoven la meitat dels seus integrants.

Com es trien els infants?

L'elecció dels infants membres del Consell es fa per sorteig públic entre tots els nois i noies que han presentat la seva candidatura. La candidatura pot presentar-se arrel dels tallers que es porten a terme a les aules de 5è de primària de les escoles del Prat o omplint-la amb el document que trobareu en aquesta mateixa web i trametent-lo a l'Ajuntament per correu electrònic o presencialment.

La pàgina web del Consell d’Infants és la següent: http://conselldelsinfants.elprat.cat/presentacio1_1/_uAlD6pePkNaHdg_PqkEREPnn0Q15yXyc7hK1IKooyt_62dmAUpvcAA

Opinió personal

Personalment, considero que iniciatives com aquesta són una eina molt encertada per donar protagonisme als infants dins la ciutat. Hem sembla que moltes vegades no es té en compte als més petits a l’hora de prendre decisions o donar propostes de millora per a aspectes que ajuden a fer una ciutat millor. I mitjançant aquest consell, es posa en marxa un nou model de participació en què les propostes i les necessitats dels infants són fonamentals per fer possible el creixement de la ciutat i la millora de la mateixa. I ho que encara considero més important, és que són abordades pels mateixos infants. El fet de fer-los protagonista i deixar que formin part activa en el procés hem sembla la base fonamental.

Crec que iniciatives d'aquest tipus són molt importants, no només cal tenir en compte la opinió dels més petits o fer que es té en compte, en algunes ocasiones. Penso que cal mobilitzar-se per demostar que és així i, poc a poc, anar produint més xarxa entorn a projectes d'aquest tipus.

CONCLUSIÓ GENERAL DEL TREBALL

Un cop fetes les cinc aportacions referents al tema que vaig triar, llocs de trobada per infants i adolescents, realitzaré una conclusió general.

En primer lloc, destacar la importància dels llocs o punts de trobada, en la nostra societat actual.

Penso que aquests són molt necessaris en el tipus de societat en la que ens trobem. De vegades, a causa del ritme estressant al que estem sotmesos, no pensem en reservar temps per dedicar-ho a espais o llocs on reforçar lligams amb els més petits o adolescents de la llar.

Relacionant el tema de forma més concreta amb l’àmbit de la infància, crec que cal aprofitar les iniciatives que ens ofereixen des de diverses entitats. Per exemple, l’hora del conte, una de les activitats que vaig presentar. Mitjançant iniciatives com aquesta es dóna l’oportunitat als petits de compartir estones fora de l’entorn habitual. A més, poden fer-ho acompanyats per un grup d’iguals i/o pels seus pares o algun familiar.

Considero que cal treure profit de llocs de trobada com aquest, que a més serveixen per reforçar lligams, com ja he dit, i passar una mica més de temps amb els petits. Així com per potenciar la seva socialització, la qual moltes vegades pot quedar reduïda a l’espai escolar o de la llar. Per altra banda, en relació als adolescents, també trobem altres alternatives. A banda d’estar al parc, a casa jugant a la consola... es presenten cada cop més llocs de trobada organitzats per que aquests passin el seu temps de lleure, d’una forma diferent a l’habitual. Un exemple és el projecte VTK (Vente pa ka!), del qual no havia parlat fins ara. Es tracta d’un punt de trobada per a joves, organitzat per la Fundació Marianao (Sant Boi). Ofereix una gran varietat de tallers i activitats, durant la nit dels caps de setmana i és una alternativa a l’oci nocturn habitual al que poden estar acostumats. Crec que també dóna resposta i és una bona alternativa al tema del botellón (tractat en una altra aportació) o a altres formes d’oci no gaire beneficioses. Considero que cal generar la creació i continuació d’aquest tipus d’espais per a adolescents i joves.

Finalment, deixo en l’aire una reflexió personal al respecte de tot ho que he comentat. Penso que som nosaltres, persones, ciutadans i possibles usuaris o professionals de certs projectes, els que tenim una responsabilitat comuna envers totes les iniciatives i punts de trobada social.

Hem de respondre. Cal que sapiguem aprofitar i valorar les iniciatives que sorgeixen, pretenent fomentar llocs de trobada alternatius i innovadors, que lluitin davant la rutina en la que de vegades veiem desenvolupar l’oci de la nostra comunitat.

És missió de tots.

Yamila Alberola Vizcaíno.

Quarta aportació

En aquesta penúltima aportació parlaré sobre els continguts que inclou la Mediació escolar. En són tres:

1. 
   
   Actituds i valors imprescindibles per a la Mediació i la seva relació amb el conflicte


2. 
   
   Habilitats imprescidibles per a la Mediació i educar en el conflicte


3. 
   
   Cinc fases de la Mediació com a tècnica d'afrntar conflictes en el respecte.

Respecte el primer apartat, hem de partir de que hem d'aturar-nos i reflexionar sbre le snostres actituds ja que algunes d'aquestes que manifestem són les que es transmeten amb més força i profunditat dins l'esquema actitudinal que van aprenent tant alumnes com els nostres propis fills. La nostra actitud pot ajudar a resoldre un conflicte, a empitjorar-lo o fins i tot a convertir-lo en crònic. Cal actuar amb concordança amb el que volem aconseguir. Si més no, l'autenticitat de les nostres actuacions i la coherència entre el que volem i el que fem requereixen un procés de creixement personal del professor.

Respecte el segon apartat, cal dir que el plantejament de la pedagogia pacífica que acull la mediació pretén reduir els mètodes disciplinaris i aconseguir que l'alumne segueixi uns processos que l'ajudin a interioritzar, a comprendre que ha fet i quines són les repercussions. Els princippis bàsics d'aquesta pedagogia pacífica els quals són molt importants per a apropar-nos al conflicte són: l'autonomia personal, la responsabilitat de trobar solucions als nostres conflictes, respostres creatives a la solució de problemes, diferents respostes que podem donar a situacions conflictives, l'autoestima, l'agressivitat, parlar en jo, l'escolta activa, empatitzar, utilització del diàleg, paciència, cooperació i confrontació no violenta, etc. Són conceptes que hem treballat durant aquests dos anys universitàris. Aquestes habilitats es poden anar treballant en diferents graus i adaptacions, tant a l'escola com a casa, des de les edats més primerenques.

I, per últim, respecte el tercer apartat, cal dir que no es pot exportar un model de mediació d'un lloc a un altre i proposar-nos que funcioni ja que és molt important adaptar-lo a la cultura i al context en què ens movem. Hi ha 5 fases respecte com afrontar els conflictes. Les diverses fases són "l'entrada" on s'ha de decidir qui serà el mediador i com es farà el treball; la mediació és nomès de caràcter voluntari i, cal tenir en compte si serà millor que les parts treballin per separat o en conjunt la gestió del problema. La segona fase és la de "explica'm" on l'objectiu del mediador és escoltar la gent i que les parts tinguin l'oportunitat d'expressar-se. S'utilitzen habilitats com la empatia, resumir, les preguntes obertes, no jutjar, etc. La tercera fase és la de "situar-nos" on el mediador tracta d'identificar en què consisteix el conflicte i fer una agenda comunda dels temes que ens preocupen. És doncs una manera de crear un marc que ajudi a clarificar el conflicte. La quarta fase s'anomena "propostes" on trobem la diferenciació de la Mediació amb altres processos de resolució de conflictes ja que en la mediació, la solució sempre és decisió de les parts en conflicte i no d'una tercera persona com és el cas d'un jutge o d'un àrbitre de futbol. I, l'última fase és la de "l'acord" on es veu reflectit que amb el compromís de cada part construim un acord que normalment queda enregistrat de forma escrita. L'acord ha de ser equilibrat, realista, específic, clar i escrit amb un llenguatge neutral.

Tercera aportació

En aquesta tercera aportació al blogspot comentaré com s’implementa la mediació escolar i quin és el rol del mediador.

En la mediació escolar hi ha tres tipus d’actuacions possibles: per mitjà d’activitats te tutoria, serveis de mediació i projectes col•lectius. La implementació de la mediació escolar per mitjà d’activitats de tutoria són tasques molt senzilles que acostumen a tenir una fase lúdica, una de reflexió i una d’aplicació a noves situacions. En aquest cas, el/la mestre/a accepta totes les opinions i evita donar solucions. En el cas de la implementació a través del servei de mediació es tracta d’una instància de regulació de conflictes que no substitueix les normes de convivència de l’escola. Actua educativament i de manera preventiva ja que es fonamenta en la responsabilització i reparació més que en la sanció. Aquest servei de mediació pot oferir-se tant a professors com a alumnes. I, per últim i no per això menys important, el projecte col•lectiu es tracta d’un treball cooperatiu que realitzen els/les alumnes/as d’un grup per tal de millorar algun aspecte del seu entorn més pròxim.

El rol del mediador/a està bastant lligat a les diferents professions que coneixem avui dia enfocades a l’acció social. En els centres on existeix un servei de mediació, les persones que es troben en una situació conflictiva poden optar per a demanar la intervenció d’aquest mediador. El mediador ha de reunir les persones que tenen un conflicte i explicar-lis que és el que treballaran i quines habilitats socials han de potenciar per a gestionar aquest conflicte i, per tant, canviar la situació. La participació sempre és voluntària i allò del que es parla és confidencial.

El mediador no jutja, ni dóna consells, ni pren decisions, no té cap poder per damunt de l’altre persona, és un igual. Ha de parlar sense interrompre l’alumne, evitar les desqualificacions i cooperar sempre en la recerca d’una vida de sortida. El mediador mai decidirà pels protagonistes del conflicte ja que seran sempre ells els qui decidiran per ells mateixos i decidiran el que creguin més oportú.

En una situació conflictiva, el mediador escolta a cada persona per separat i mitjançant l’empatia mira de posicionar-se en el lloc de l’altre per tal d’entendre com veu la situació, com el fa sentir i què li suposa aquest conflicte. Treballarà per elaborar una definició conjunta del conflicte recollint les preocupacions de cada persona implicada en aquesta situació i, seguidament formularà el màxim d’idees creatives i suggeriments per a canviar la situació conflictiva.

Els protagonistes del conflicte hauran d’escollir les idees més interessants i cooperaran en la busca d’una via satisfactòria per ambdós. Finalment, es prendrà una decisió, sempre que sigui un acord comú.

És habitual i recomanable la mediació entre dos mediadors ja que permet que quan el conflicte sigui entre dos alumnes, els mediadors siguin també alumnes i, si el conflicte és entre un professor i un alumne, els mediadors haurien de ser també un professor i un alumne.

Segona aportació

La definició oficial del que entenem per “Mediació” és: La Mediació és un sistema alternatiu de resolució de conflictes. És, per tant, la intervenció no forçada d’una tercera persona que ajuda a les parts en conflicte a transformar o resoldre per elles mateixes el problema. Així doncs, la mediació es pot aplicar en diferents àmbits com podrien ser l’àmbit familiar, l’intercultural, el comunitari, l’internacional i, del que parlaré, l’àmbit escolar.

Dins la mediació en l’àmbit escolar podem distingir dos grans blocs a treballar:

1. 
   
   Valors, actituds i principis on es recolza la mediació: no jutjar, voluntarietat, les persones tenen capacitat per solucionar els seus conflictes, la solidaritat, el respecte, la tolerància, la igualtat, la cooperació, l’assertivitat, etc.


2. 
   
   La tècnica de la mediació: fa referència a les cinc fases que es duen a terme quan es demana la intervenció d'un tercer per a tractar un problema concret.

Si més no, també podem distingir dos models de mediació escolar:

• 
  
  Mediació externa al centre d’ensenyament: Es tracta d’una persona aliena al centre la qual ajuda a resoldre els conflictes sorgits dins la institució escolar.


• 
  
  Mediació interna al centre d’ensenyament: Es tracta de persones del col•lectiu escolar - ja siguin professors, alumnes o la pròpia direcció del centre – que ajuden a resoldre els conflictes sorgits dins la institució escolar.

Si són els propis alumnes els que tenen el propòsit d’ajudar els companys a trobar solucions quan tenen un conflicte, parlem de “Mediació entre iguals”. En el cas que fossin els adults de la pròpia institució els que tinguin el propòsit d’ajudar a trobar solució a conflictes entre alumnes, entre professors o entre alumnes i professors, parlem de “Mediació amb un adult”.

Després d’haver fet aquesta segona aportació que creieu que aporta la mediació als alumnes de les institucions escolars?

Bé, doncs us donaré unes pistes... La mediació ajuda a crear grup i caliu humà en un context d’aula on tothom és acceptat, afavoreix la construcció d’actituds, valors i normes de manera efectiva i pràctica, ajuda a l’alumne a defensar les seves pròpies idees per mitjà de l’assertivitat, a posar-se en el lloc dels altres (empatia), a tenir en compte els interessos dels demès, a escoltar per a comprendre (escolta activa) a pensar (reflexivament i críticament), a implicar-se en la millora del propi entorn (participació), a comprendre, expressar i regular els sentiments (educació emocional).

Primera aportació

Fent referència al títol, “Mediació Escolar”, les meves aportacions al blogspot giraran entorn a què entenem per mediació, els diferents models de mediació en l’àmbit escolar, que pot aportar la mediació als alumnes, com s’implementa aquesta mediació, quin és el rol del mediador, els seus continguts i, finalment comentaré una experiència de mediació escolar. Amb aquestes aportacions el que pretenc es fer una reflexió sobre la importància de l’educació per a que els alumnes (nens/nenes/adolescents) aprenguin a trobar solucions als conflictes sorgits d’una manera pacífica dins el marc de la no violència.

Hem de partir de la base que tant infants, adolescents, adults i gent gran convivim a diari amb conflictes. La violència no és innata en l’ésser humà; aquesta conducta s’aprèn i és només una d’entre moltes respostes possibles als nostres problemes. És normal que aparegui el conflicte en les relacions socials. En aquest cas, ens centrarem més en conflictes escolars.A l’escola trobem conflictes de característiques diverses; alguns d’aquests conflictes tenen arrels fora de la institució ja sigui amb la família i/o la societat i es manifesten a l’escola i, altres conflictes provocats per la mateixa institució escolar.

Sovint els mestres manifesten la seva preocupació per la manca d’atenció i concentració dels alumnes a les explicacions de classe, conflictes entre els iguals ja sigui per violència verbal o física. Trobem conflictes on alguns alumnes estan aïllats de la resta del grup per alguna raó, petites baralles perquè un nen li a pres el bolígraf sense permís al company, etc.

Cal tenir present que no hem d’ignorar els conflictes sinó aprendre habilitats per a gestionar-los de forma constructiva, pacífica i no violenta. Sobre la mediació escolar cal saber uns trets bàsics:

- La mediació escolar té per objectiu educar la convivència

- Es basa en el diàleg, la cooperació i la responsabilitat de cada persona en el manteniment d’un clima pacífic.

- Accepta les indiferències ja que no pretén canviar les persones ni les seves idees. Contribueix a evitar enfrontaments inútils i a un consens col•lectiu.

- Parteix de la idea en què quan es produeix un conflicte es tracta de “jo” i “tu”, nosaltres.

- Dirigit a l’alumnat, al professorat i a les famílies.

- La mediació no s’aplica quan el conflicte requereix intervenció terapèutica.

- Els processos de mediació resulten efectius a l’hora de regular els conflictes que es produeixen entre persones que mantenen una relació quotidiana.

- Quan la decisió final en un conflicte comporta que un guanyi i l’altre perdi, no podem dir que s’ha solucionat el conflicte.

L'educació en el lleure és més que anar a l'Esplai

Tot buscant documents sobre l'educació en el lleure m'he trobat aquesta presentació de la oficina jove de l'alt urgell, amb el segell de la generalitat de catalunya.

Document

A la tercera diapositiva defineix i encasella l'educació del lleure exclusivament en l'àmbit dels esplais, agrupaments, casals i associacions juvenils.

"Els centres d’esplai, els agrupaments i els casals de
  joves són les associacions juvenils on es porten a
   terme les activitats d’educació en el lleure
      associatives durant tot l’any."

Crec que hi ha diversos errors de base en aquesta concepció limitada.

1. El plantejament que l'educació en el lleure es per infants, adolescents i joves. El lleure no és un àmbit exclusivament per aquestes edats, a qualsevol instant de la nostra vida és important gaudir sanament del nostre temps lliure, trencar amb les rutines i gaudir amb els altres d'una manera lúdica i al mateix temps integrant valors i noves visions del món.
2. Qualsevol entitat social pot promoure accions que es poden considerar educació en el lleure. I no tan sols entitats, les administracions també ho promouen. Festes populars, tallers als ateneus i casals. Associacions de Veïns organitzant trobades. Excursions, caminades i un llarg etcètera. 
3. Limitació del temps i l'espai. L'educació en el lleure no només és allò que es fa el cap de setmana o de 5 a 6 de la tarda a la ludoteca. Si és gestiona bé, pot ser un procés permanent, dins i fora de l'escola. A l'Hospitalet trobem diverses entitats (ESCLAT, ITACA, LA FLORIDA) que realitzen tasques com aquestes, ampliant els Esplais a múltiples hores del dia.

En conclusió, és important treballar l'educació en el lleure, en tots els àmbits, generar que tota la gent, no tan sols els infants, aprengui gaudint de la companyia, l'aire lliure i l'alegria.

Tècniques que fan ús els pallassos del Somriure i Conclusions

Primerament explicaré que és la musicoteràpia i la risoteràpia, unes tècniques que a

vegades fan ús aquest professionals del somriure. Cal dir que també fan ús de la màgia.

Després de definir aquestes tècniques finalitzaré amb un vídeo i unes conclusions finals sobre aquest tema.

Què és la musicoteràpia?

La musicoteràpia és la "científica aplicació de l'art de la música i la dansa amb finalitat terapèutica i preventiva, per tal d'ajudar a créixer i restablir la salut mental i física de l'ésser humà, mitjançant l'acció del professional musico-terapeuta. I aquesta actua sobre les emocions, la creativitat, els valors humans, etc.

Què és la risoteràpia?

La risoteràpia "és una eina de treball normalment grupal que tot usant jocs, danses i l'expressivitat del cos aconsegueix despertar la creativitat, l'expressió, l'alliberament de tensions així com la capacitat de sentir d'una persona. Tot això amb independència de l'edat, sexe i condició".

Aquesta ajuda a desinhibir-se tot trencant els patrons de comportament marcats per la societat i l'entorn en el que ens trobem. Permet expressar-se lliurement sense la necessitat de controlar el propi cos fins el punt d'esclatar a riure desenfrenadament. Riure proporciona beneficis tan psíquics com físics ja que genera un benestar emocional i aquest comporta la sagració de les hormones encarregades de provocar la sensació de descans i benestar.

Conclusions:

Per concloure diré que aquest professionals fan una tasca molt important i

difícil. Aquest estan molt formats per tal de fer un bon treball amb els nens. Fan ús de diferents tècniques, ja que, cada nen és un món i no a tots els serveixen les mateixes tècniques. Aquests també saben que els nens tenen molta por i impotència al veure's tancats en un recinte i patint les conseqüències de las quimioteràpies, o les cures que l'his realitzen. Els pallassos hospitalaris ajuden tant als nens com els metges i/o infermers. Als nens per tal de que aquest s'oblidin una mica del lloc on estan i recuperin un somriure i la seva infantesa, i per altra banda, els metges on faciliten que els nens estiguin distrets m'entres es realitza un prova o una cura.

S'hauria de donar més promoció aquest tipus de treball com professionals del somriu

re i també valorar més aquest treball que realitzen.

Per últim, us posu un vídeo de la fundació Theodora que reforça la meva conclusió. En aquest es veu tant el que opinen els més petits, com els familiar, com els metges i/o infemeres i

els familiars.

http://www.youtube.com/watch?v=pVqycOodh2o

Barreres arquitèctoniques

El dia a dia d'una persona en cadira de rodes.

http://www.youtube.com/watch?v=J26Wp0kB5Ac

En aquesta cinquena i última aportació us proposo que veieu un vídeo, que tracta sobre una associació, concretament COCEMFE (Confederació Coordinadora Estatal de Minusvàlids Físics de Espanya), que denuncia l'estat dels carrers per poder accedir a ells amb les cadires de rodes. En aquest vídeo podem veure com dues persones que estan en una cadira de rodes surten al carrer i com es troben amb les dificultats que els impedeixen anar tranquil·lament i sense interrupcions en el seu camí.

Veiem directament els obstacles els quals es troben diàriament les persones que es troben en una cadira de rodes, i la ajuda que necessiten en algunes ocasions per poder caminar pels carrers del seu barri. Obstacles com les voreres altes, sense rampes per poder canviar de vorera, contenidors d'escombraires en mig de les voreres, o que també són molt estretes i dificulten el pas per aquestes, entre d'altres dificultats.

A partir d'aquest vídeo he pogut extreure una sèrie de conclusions sobre el tema que estic tractant, les barreres arquitectòniques, i que són les següents:

- A tot arreu, ja siguin pobles o ciutats, trobem una gran quantitat de barreres arquitectòniques, ja siguin accessos a botigues i a edificis, al transport públic, com per exemple el metro de Barcelona, i que comento en primera aportació, on s'informa que les estacions de Metro més importants i més centriques d'aquesta ciutat no estan adaptades i que hi ha moltes barreres. La majoria d'aquestes no tenen ascensors i tenen grans escales. Aquestes barreres no afecten solament a persones amb discapacitat física, si no que també a la gent gran, a dones embarassades o que van amb un carret de nadó, etc.

- Aquestes barreres arquitectòniques obstaculitzen que aquestes persones siguin tractades iguals que la resta, estiguin en desigualtats de condicions i tenen dret a exercir els seus drets per a poder accedir i utilitzar les instal·lacions públiques.

- Aquestes barreres les podem trobar a els passos de peatons, a les voreres en mal estat o massa altes, sense petites baixades que estiguin a la vora del terra perque les cadires de rodes o els carrets dels nadons puguin pujar o baixar sense cap tipus de dificultat, en el transport públic, (trens, metros, autobusos... en ocasions podem trobar algun tipus de transport que encara actualment no estigui adaptat.

- Existeixen moltes associacions, com la ONCE e IMSERSO, que lluiten contra les barreres arquitectòniques i que gràcies a elles s'han eliminat moltes d'elles. Gràcies al treball d'aquestes associacions que lluiten dia a dia, s'està fent un treball en conjunt, amb altres associacions i ens públics per poder fer poc a poc les ciutats més accesibles per a tota la població.

- Les barreres arquitectòniques, en alguns casos, discriminen a aquestes persones que per motiu "x" no poden sortir de casa per les dificultats que es troben en els seus barris o pobles.

- Els ciutadans hem de queixar-nos sobre aquesta situació i aquests impediments. Per poder fer-ho, hem de tindre uns coneixements bàsics, com per exemple, les baixades o pujades no han de tindre un desnivell superior a un 12%, i que moltes d'aquestes no es troben dintre d'aquests ítems. Si coneixem dades com aquestes o simplement veiem que existeixen dificultats per la població, realitzar una queixa i exigir una millora.

- Les noves construccions s'han de dissenyar pensades en que no hi hagin barreres arquitectòniques que obstaculitzin la vida diària de les persones.