En aquest blog, intentarem analitzar les noves tecnologies (TIC) que son presents en el procés de socialització del joves que aixó a permés desenvolupar diferents accions com pot ser a nivell municipal, escolar per potenciar aquest nou fenomen entre el món jove y potenciar els recursos que les xarxes virtuals presenten.

Gracies a les noves tecnologies, se han creat diferents equipaments dotats de ordinadors per poder treballar a través de l'informació i de la comunicació que les TIC ens proporciona, i així poder crear espais d'autoaprenditatge, de formació i de alfabetització digital dirigit directament a la població juvenil pero també cap als demes ciutadans del territori.

D'aquesta manera també serveix per coneixer els adolescentes del territori amb més profunditat en els seus espais, treballant amb les seves xarxes socials.

CONCLUSIÓN

LA EXISTENCIA DE LOS PUNTOS DE ENCUENTRO

Para concluir, daré mi opinión sobre la existencia de los Puntos de Encuentro Familiar.

Los Puntos de Encuentro Familiar se han convertido en un recurso muy necesario y altamente demandado en estos últimos tiempos. Surgen como respuesta al gran conflicto existente entre las parejas separadas, para que medien entre ellas y que los más pequeños no sufran en este tipo de procesos. Este recurso, quiere proteger al menor de un conflicto entre adultos, que podría repercutir negativamente en su desarrollo, como hemos podido comprobar en las aportaciones anteriores.

Tratan en cierta manera, de humanizar el proceso por el cual estas familias están pasando, para que resulte lo menos traumático posible para todo el núcleo familiar, pero de una manera muy especial en los más pequeños.

El trabajo en definitiva que deben desarrollar los profesionales de este servicio, es a grandes rasgos, su colaboración con el sistema judicial, dando su visión social y psicológica del conflicto familiar, la mediación y resolución de conflictos en la medida de sus posibilidades. Siempre priorizando los beneficios del menor.

Creo que la labor más destacada de un PEF es la labor de mantener las relaciones entre padres e hijos, para que se preserve la integridad física y afectivo- emocional del menor. Se dota de diferentes habilidades a los padres para que puedan seguir con un buen funcionamiento familiar fuera del servicio.

Después de leer varios documentos,de entrar en diferentes foros para observar opiniones y las demandas de los usuarios, podría decir que existe un punto en el que todos o casi todos coinciden y es que necesitarían más dotación de dinero para promover nuevas actividades dentro de los PEF, destinadas a fomentar la coparentalidad , como por ejemplo, formando grupos de trabajo para compartir experiencias, escuelas de padres, etc.

Piden también la creación de una normativa externa para todos los puntos de encuentro. Y un aumento en el numero de horas de apertura del servicio.

En definitiva , creo que se trata de un recurso que da un servicio muy importante, con una labor muy necesaria, desgraciadamente en nuestra sociedad actual, que funciona muy bien, pero que necesita más apoyo y perfilar algunos aspectos.

Conclusión

Perdonad por el retraso, pero es que hasta hace unos minutos pensaba que tenia este trabajo finalizado pero me han comentado que se debia realziar una conclusión con el tema y poner en relación todas las aportaciones.

Estamos viviendo con un fenomeno que no puede pasar por alto como es la Inmigración. Este fenomeno produce en un país cambios: economicos, sociales, demograficos, politicos,... Es algo que cada dia observamos y que mucha gente apuesta y colabora para poder ayudar a estas personas a integrarse en una nueva sociedad.

Es muy dificil tener una visión común entre toda la población de la inmigración ya que algunos oestan a favor y otros en contra. Por eso, partidos politicos que crean politicas que se ponen al lado de ellos o les ponen más dificil su vida en el nuevo país.

Este fenomeno se produjo en los años 60-70 entre la poblacion española mientras que a principios del 2000 se comienza a recibir a personas procedentes de otras partes del mundo.

Es fundamental que el trabajador social o el educador social sapen poder moverse dentro de la sociedad para poder arreglar estas relaciones y mejorarlas para asi mejorar las calidades de vida de las persona recien llegadas. Es importante la voluntad de cada uno de ellos de dar su grano de arena.

Actualmente se acercan elecciones municipales donde el papel de las politicas de inmigración es fundamental para ganar o perder votos. Por eso, escuchamos como partidos colocados en la ultraderecha se empapan de mensajes xenofobos que puede envenenar a la población y crear conflictos.

Las aportaciones expuestas son relacionadas a la inmigración y al fenomeno que las migraciones pueden producir en una sociedad occidental y democratica, noticias como las que he ido enseñando.

Esperemos que este fenomeno nos haiga ayudado a poder aprender de recursos para poder salir de esta situaciñon y ser una sociedad preparada a los cambios y a nuevas perspectivas culturales que en una sociedad tan contemporanea como es la catalana ayuda a enriquecerse y poder entre todos ayudar para mejorarla y para eso los educadores sociales tienenun gran papel

Conclusió

Per acabar amb les meves entrades al blog, vull fer una petita reflexió sobre la importància dels centres oberts així com totes aquelles entitas que es dediquen a la educació no formal.

Actualment, són molts els infants i joves que es troben en situació de vulnerabilitat i d'exclusió social. L'educació no formal és cada cop més important, i per sort, ja són moltes les institucions (públiques i privades) que es dediquen ha aquesta tasca.

Els centres oberts, institucions que us he intentat presentar en aquest blog, són cada dia més necessàries per acompanyar i ajudar a tots aquells infants i joves que es troben en situació de risc. Per desgràcia, encara són insuficients per paliar la gran demanda que a través dels serveis socials, escoles, famílies, etc. és fan per obtenir una plaça en un d'aquests centres. Amb les problemàtiques que ens trobem avui en dia (problemes econòmics, d'immigració, d'adiccions, maltractaments, exclusió...) són moltes les famílies desestructurades amb fills que les estan patint.

Com heu pogut veure, els centres oberts són espais educatius que es dediquen a fer una educació integral dels infants i adolescents que es poden trobar amb situació de vulnerabilitat i o de risc. Aquests necessiten un lloc on adquiriri o potenciar tots aquells hàbits, habilitats i conductes de la vida diària que els ajudaran a crèixer com a persones per poder fer front a això que anomenem “vida”. Si aquest procés d'aprenentatge falla, és molt probable que les dificultats amb les que es pugui trobar en la seva vida diària, no les pugui afrontar de la millor manera possible.

No ens podem quedar només amb l'educació formal. A les escoles, instituts, universitats... es poden aprendre moltes coses importants i interesants que ens serviran en el nostre dia a dia, però no hem de deixar de banda l'eduació no formal. Aquesta ha d'aquirir un paper molt més important del que té en la nostra societat i gràcies a espais com els centres oberts, casals, esplais... podrem lluitar contra les injustícies, que per desgràcia han de patir molts infants i joves.

Per finalitzar, acabaré amb una frase que un dia em va dir el meu director del Centre Obert Martí Codolar (on vaig treballar com a educador un parell d'anys):

“No hay suficiente con quererlos, tienen que notar que se les quiere”

Aprofito l'ocasió per dir que m'ha agradat molt poder participar (tot i que ho he fet una miqueta tard) en un blog col·lectiu del nostre pràcticum, i d'aquesta manera apropar-nos a les noves formes de tecnologia, comunicació i educació, que cada cop són més necessàries i evidensts en el nostre dia a dia.

Salut i vulnerabilitat!

Oferta d’activitats i serveis dels Centres Oberts

a) Informació i orientació (infant i famílies).

Els centres de la xarxa porten a terme la valoració, l’assessorament i la planificació de l’atenció a l’infant (PEI) així com treballen coordinadament amb els diferents agents: l’escola, els serveis socials, etc.

En relació al treball social amb les famílies la majoria esmenta que aquest treball és fa d’una forma informal, com a part del procés de treball amb l’infant, erò hi ha consens en assenyalar la seva importància.

b) Seguiment escolar i reforç de coneixements

Tots els centres oberts de la xarxa fan activitats seguiment escolar i al reforç . Es el servei més sol·licitat per les famílies

Des dels Centres Oberts s’apunta que la diversitat d’escoles, ritmes de treball i continguts educatius sovint fa difícil una intervenció . En aquest sentit s’apunta la necessitat de millorar la seva articulació i coordinació a nivell territorial. (Els Pactes Territorials i els Plans Educatius d’entorn)

Pel que fa a l’ús d’aules especifiques com informàtica etc. esmentar que hi ha centres com l’Adsis del Carmel que tenen un Punt Òmnia en les seves mateixes instal·lacions i per tant, els adolescents en fan un ús regular. Altres centres utilitzen els punts d’informàtica que tenen en els barris (a la xarxa de biblioteques públiques, etc.).

C) Servei d’activitats de lleure: jocs, tallers, sortides, etc.

Tots els centres de la xarxa desenvolupa com a instrument educatiu activitats lúdiques de lleure com per exemple sortides, jocs, tallers amb els infants i adolescents

D) Suport a les famílies

Les activitats per fomentar la participació i la implicació dels pares (per exemple sortides compartides, foment de l’autoorganització dels pares etc.) així com les actuacions formatives per a millorar les capacitats parentals només ho porten a terme, formalment 4 dels deu centres estudiats, tot i que hi ha consens en destacar la seva importància i la seva dificultat.

En relació als serveis complementaris que cobrien o compensaven dèficits importants (–esmorzar, dutxes, etc. ) hem de destacar que progressivament, en la mesura que altres entitats i serveis –pe les escoles els han anat incorporant en la seva oferta (peracollida a l’escola, ) els han deixat de prestar. Només en un centre es fa el servei de dutxes i bugaderia i s’utilitza de forma molt puntual.

Els servei berenar és el més utilitzat pels centres (5 dels 10). Pel que fa al servei d’acompanyament a l’escola i el servei de recollida dels menors el realitzen 3 dels 10 centres estudiats.

Reflexions des dels Centres Oberts

Actualment, hi ha nous problemes, sobretot de conciliació dels pares. Deixen els fills al CO perquè saben que estaran ben cuidats i no al carrer, sobretot els migdies. Per les tardes es fan més tasques de tipus relacionals, que aprenguin a relacionar-se fora de l’escola, reforç escolar, etc.

També és un espai on els nanos poden estar per no estar al carrer fins que arriben els pares.

Aproximadament un 60% dels nois tenen algun tipus de factor de risc d’exclusió social. Els altres el problema és la conciliació d’horaris dels pares (també una falta de recursos per fer altres activitats), però no tenen famílies desestructurades.

L’educació no formal és cada cop més important. Els valors relacionals i cívics són claus en els processos d’exclusió social. Problemes de falta d’equipaments gratuïts per desenvolupar activitats extraescolars

Al barri tampoc hi ha espais i equipaments per realitzar activitats extraescolars gratuïtes.

Hi ha una gran manca d’oferta d’equipaments per als infants i adolescents al barri i molts acaben aquí.

El paper dels centres oberts s’ha de complementar amb altres equipaments al barri (ludoteques, etc.) són serveis complementaris molt importants, no es poden substituir.

Existeix una manca d’espais i equipaments en el territori per portar a terme un projecte comú pels adolescents.

Han incrementat molt les famílies monoparentals.

La problemàtica econòmica s’ha superat... ara la família que ve és la que acaba d’arribar al país. Els CO s’han convertit en centres d’urgència per aquests nanos. Hauríem de dedicar més temps a fer visible les situacions de risc. Es molt complex determinar què és risc social, això canvia en funció del barri.

Cal un debat de com integrar els nois/es immigrants al barri sense que perdin la seva identitat i els altres els acceptin.

Cal treballar per evitar els conflicte interculturals.

Importància de l’ús de tècniques de mediació en situacions de conflicte.

Al barri no trobem gaires problemes d’integració dels immigrants, enfoquem la nostra tasca a normalitzar-los, no a tractar-los d’immigrants que s’han d’integrar.

De la pobresa econòmica de fa uns anys s’ha passat a la “pobresa social”, (integració d’immigrants, monoparentalitats, problemes de conciliació, familiars que no s’impliquen...).

Les principals problemàtiques són el fracàs escolar o els problemes derivats de passar-se el dia al carrer (drogodependències, delinqü.ncia, etc.). A part hi ha nois que necessiten ajuda psicològica, que no troben resposta a la xarxa pública per als seus problemes.

És important posar límits al paper del Centre Obert com a centre de dia de salut mental

Conseqüències que tenen un major impacte en la funció i missió dels centres oberts.

Els deu fets que han canviat la ciutat de Barcelona en els darrers 10 anys i que poden tenir més implicacions per a les polítiques socials i la construcció del benestar social

1. Increment del nombre de persones grans i heterogeneïtat creixent del col·lectiu

2. Increment del nombre de persones immigrants: Noves pautes de diversitat cultural i familiar.

3. Diversificació de les estructures de les famílies: Coexistència de diferents models d’agrupació familiar.

4. Desigualtats econòmiques, pobresa i diversificació dels riscos d’exclusió social: Increment dels nivells d’activitat i d’ocupació, precarietat laboral i pautes d’inserció fràgils al mercat laboral.

5. Fort increment del cost del sòl i l’habitatge: Dificultats socials d’accés a l’habitatge a preus de mercat.

6. Canvis cap a la ciutat del coneixement i rellevància de l’educació al llarg de tota la vida: Pautes d’accés desigual al capital educatiu i cultural.

7. Individualització de les relacions socials i noves formes de solidaritat: Emergència de la desigualtat en relació a l’accés a les xarxes de capital social.

8. Noves pautes de vida quotidiana: Increment de la interdependència entre els municipis de l’Àrea Metropolitana i nous usos emergents del temps i de l’espai urbà.

9. Redefinició de les demandes i les expectatives socials: Innovació en els continguts de les polítiques públiques.

10. Canvis en les formes de provisió i gestió dels serveis socials: Pautes de relació canviants entre les administracions públiques, la iniciativa social i el paper de les empreses en la gestió del benestar.

    
    

    En destacarieu alguna més?