Conclusió

Per acabar amb les meves entrades al blog, vull fer una petita reflexió sobre la importància dels centres oberts així com totes aquelles entitas que es dediquen a la educació no formal.

Actualment, són molts els infants i joves que es troben en situació de vulnerabilitat i d'exclusió social. L'educació no formal és cada cop més important, i per sort, ja són moltes les institucions (públiques i privades) que es dediquen ha aquesta tasca.

Els centres oberts, institucions que us he intentat presentar en aquest blog, són cada dia més necessàries per acompanyar i ajudar a tots aquells infants i joves que es troben en situació de risc. Per desgràcia, encara són insuficients per paliar la gran demanda que a través dels serveis socials, escoles, famílies, etc. és fan per obtenir una plaça en un d'aquests centres. Amb les problemàtiques que ens trobem avui en dia (problemes econòmics, d'immigració, d'adiccions, maltractaments, exclusió...) són moltes les famílies desestructurades amb fills que les estan patint.

Com heu pogut veure, els centres oberts són espais educatius que es dediquen a fer una educació integral dels infants i adolescents que es poden trobar amb situació de vulnerabilitat i o de risc. Aquests necessiten un lloc on adquiriri o potenciar tots aquells hàbits, habilitats i conductes de la vida diària que els ajudaran a crèixer com a persones per poder fer front a això que anomenem “vida”. Si aquest procés d'aprenentatge falla, és molt probable que les dificultats amb les que es pugui trobar en la seva vida diària, no les pugui afrontar de la millor manera possible.

No ens podem quedar només amb l'educació formal. A les escoles, instituts, universitats... es poden aprendre moltes coses importants i interesants que ens serviran en el nostre dia a dia, però no hem de deixar de banda l'eduació no formal. Aquesta ha d'aquirir un paper molt més important del que té en la nostra societat i gràcies a espais com els centres oberts, casals, esplais... podrem lluitar contra les injustícies, que per desgràcia han de patir molts infants i joves.

Per finalitzar, acabaré amb una frase que un dia em va dir el meu director del Centre Obert Martí Codolar (on vaig treballar com a educador un parell d'anys):

“No hay suficiente con quererlos, tienen que notar que se les quiere”

Aprofito l'ocasió per dir que m'ha agradat molt poder participar (tot i que ho he fet una miqueta tard) en un blog col·lectiu del nostre pràcticum, i d'aquesta manera apropar-nos a les noves formes de tecnologia, comunicació i educació, que cada cop són més necessàries i evidensts en el nostre dia a dia.

Salut i vulnerabilitat!