dimecres, 30 de març del 2011

Reflexions des dels Centres Oberts

Actualment, hi ha nous problemes, sobretot de conciliació dels pares. Deixen els fills al CO perquè saben que estaran ben cuidats i no al carrer, sobretot els migdies. Per les tardes es fan més tasques de tipus relacionals, que aprenguin a relacionar-se fora de l’escola, reforç escolar, etc.

També és un espai on els nanos poden estar per no estar al carrer fins que arriben els pares.

Aproximadament un 60% dels nois tenen algun tipus de factor de risc d’exclusió social. Els altres el problema és la conciliació d’horaris dels pares (també una falta de recursos per fer altres activitats), però no tenen famílies desestructurades.

L’educació no formal és cada cop més important. Els valors relacionals i cívics són claus en els processos d’exclusió social. Problemes de falta d’equipaments gratuïts per desenvolupar activitats extraescolars

Al barri tampoc hi ha espais i equipaments per realitzar activitats extraescolars gratuïtes.

Hi ha una gran manca d’oferta d’equipaments per als infants i adolescents al barri i molts acaben aquí.

El paper dels centres oberts s’ha de complementar amb altres equipaments al barri (ludoteques, etc.) són serveis complementaris molt importants, no es poden substituir.

Existeix una manca d’espais i equipaments en el territori per portar a terme un projecte comú pels adolescents.

Han incrementat molt les famílies monoparentals.

La problemàtica econòmica s’ha superat... ara la família que ve és la que acaba d’arribar al país. Els CO s’han convertit en centres d’urgència per aquests nanos. Hauríem de dedicar més temps a fer visible les situacions de risc. Es molt complex determinar què és risc social, això canvia en funció del barri.

Cal un debat de com integrar els nois/es immigrants al barri sense que perdin la seva identitat i els altres els acceptin.

Cal treballar per evitar els conflicte interculturals.

Importància de l’ús de tècniques de mediació en situacions de conflicte.

Al barri no trobem gaires problemes d’integració dels immigrants, enfoquem la nostra tasca a normalitzar-los, no a tractar-los d’immigrants que s’han d’integrar.

De la pobresa econòmica de fa uns anys s’ha passat a la “pobresa social”, (integració d’immigrants, monoparentalitats, problemes de conciliació, familiars que no s’impliquen...).

Les principals problemàtiques són el fracàs escolar o els problemes derivats de passar-se el dia al carrer (drogodependències, delinqü.ncia, etc.). A part hi ha nois que necessiten ajuda psicològica, que no troben resposta a la xarxa pública per als seus problemes.

És important posar límits al paper del Centre Obert com a centre de dia de salut mental

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada