Segons la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i adolescència, assolida la majoria d’edat s’extingeixen les mesures de protecció.
Per tant, quines oportunitats té desprès de complir la majoria d’edat, un nen que està residint a un CRAE?
Assolida la majoria d’edat, s’extingeixen les mesures de protecció. Tot i això, la DGAIA pot disposar les mesures assistencials que consideri necessàries, mitjançant el consentiment de la persona interessada o mitjançant autorització judicial.
Aquestes mesures assistencials, poden tenir contingut econòmic, jurídic i social o consisteixen en l’atorgament o manteniment d'una plaça en el centre on poden residir-hi fins als 21 anys. Però aquestes mesures de protecció, poden ser revisades en qualsevol moment, fet que fa què aquesta situació sigui de caire temporal i inestable. Amb aquesta finalitat, els equips tècnics com EAIA han d’informar semestralment de la situació i evolució del tutelat a DGAIA .
També trobem programes de suport dels joves extutelats per promoure la igualtat d’oportunitats, per tant la DGAIA, ha de facilitar l’orientació, formació i suport als joves extutelats que en arribar a la majoria d’edat poden sol•licitar-ho, sempre que compleixin els requisits establerts per aquests programes. Aquets tenen com a objectiu oferir els recursos de suport personal, d'habitatge, formatius i laborals necessaris per tal d’assessorar-los i acompanyar-los en l’adquisició de competències professionals i la reinserció de manera autònoma.
Per tan, fins a quin punt això els ajuda a poder desenvolupar una vida autònoma si la llei el que fa és prolongar-li durant uns anys la vida que han tingut fins el moment? No seria necessari que hi hagués una formació prèvia a la majoria d’edat que els assegurés una reinserció autònoma i factible, per poder desenvolupar i portar les rendes de la seva vida?
És molt interessant aquesta aportació ja que algun cop he entrat en debat sobre això. Està molt bé dir que després dels 18 anys la DGAIA els ajuda de diverses maneres per tal de poder tenir un lloc on viure mentre busquen feina però crec que no és així realment.
ResponEliminaHi ha molts joves que després de complir la majoria d'edat queden fora de qualsevol institució pel simple fet de que la constitució ens diu que als 18 anys ja som capaços d'espavilar-nos per nosaltres sols, treballar, etc.
Hi ha molts joves per a tan pocs pisos tutelats i si més no, en temps de crisis com estem ara, és molt difícil que puguin trobar una feina per tal de després poder llogar un pis i començar una vida de nou. Crec que s'hauria de replantejar la idea de que a partir dels 18 anys no formin part d'aquest tipus d'institució.
Des de meu punt de vista, jo deixaria com a màxim fins el 21 anys poder viure en aquesta institució però "obligar-los" a buscar feina a partir dels 17 i 18 anys per a poder estalviar i fer-los entendre que un cop surtin del centre amb 21 anys, han de fer-se responsables de lloguer del pis, de menjar, etc.