El fet que els pallassos assisteixin als hospitals a interactuar amb els infants és un servei que ofereixen alguns centres hospitalaris als propis nens i a les respectives famílies; tot i que depenen d’associacions o de fundacions.
Els pallassos que participen als hospitals són professionals expressament formats per a dur a terme aquesta tasca. Cada associació o fundació elabora el seu propi mètode o planning de formació tot hi que, entre elles, comparteixen bastants aspectes. Una fundació que realitza aquesta tasca als hospitals és la Fundació Theodora. En aquesta, primerament, es realitza una entrevista i una selecció dels futurs professionals.
Seguidament hi ha una fase de formació teòrica on se’ls forma per tal que siguin competents amb la matèria. L’objectiu principal d’aquesta formació és impartir els coneixements indispensables pel perfecte desenvolupament del treball a l’hospital. Aquesta formació no pretén formar a terapeutes sinó que vol intentar que els futurs pallassos es sensibilitzin respecte les realitats viscudes en un hospital. Amb tot això es vol aconseguir que els pallassos aprenguin a situar-se en un servei pediàtric, intentant entendre millor les vivències dels infants i del seu entorn proper, etc.
Aquest tipus de pallassos no només han de rebre una formació concreta sinó que també han de complir amb un perfil concret.
Aquesta formació, es basa en un seguit de classes teòriques que es desenvolupen en quatre mòduls. Aquí se’ls explica quina serà la tasca que durant a terme i se’ls prepara per tal que siguin capaços d’interactuar amb els infants hospitalitzats. Se’ls forma sobre com han d’actuar en un centre hospitalari, la higiene, com han d’interactuar amb els infants i amb els familiars, etc. A continuació es programen quatre visites d’observació als hospitals i després realitzen dotze pràctiques ja com a pallassos (o doctors somriures com els anomena aquesta fundació). Aquestes pràctiques estan supervisades per un pallasso ja experimentat, que observa i avalua el progrés del pallasso en pràctiques. El número de pràctiques dependrà de la maduresa i el nivell de cada pallasso. Un cop realitzat tot això, la Fundació realitza una avaluació final del futur pallasso on s’avalua la seva maduresa i sensibilitat, la seva capacitat d’escoltar, l’empatia, les motivacions que l’han portat a voler realitzar aquesta tasca, les seves capacitats artístiques, els coneixements adquirits del medi hospitalari i el seu recorregut professional. La Fundació Theodora no només vetlla per una formació inicial sinó que també apunta a una avaluació continuada dels pallassos per tal que aquests es vagin reciclant i rebin una constant formació. Aquesta es dur a terme mitjançant dues trobades anuals entre diversos professionals i també a través de seminaris internacionals relacionats amb aquest àmbit.
A més a més d’aquesta formació, els pallassos que volen participar en centres hospitalaris (o futurs doctors somriures), han de complir un seguit de requisits per tal de poder ser-ho. Un d’ells fa referència a que han d’estar relacionats amb el món artístic o dels infants. Per tant, han de tenir una formació prèvia en un o ambdós àmbits que s’han citat, sinó no poden participar d’aquesta formació.
La principal finalitat d’aquests pallassos és distreure als infants per tal de fer-los oblidar, per uns instants, tot el que els hi suposa estar-se a l’hospital durant una llarga durada.
Después de haber leído el marco teórico de la Fundación Theodora, me da la sensación que esta fundación pone muchos requisitos cuando busca algún payaso para que trabaje para ellos, destacando y dando mucha importancia a la profesionalidad de estos y a su formación.
ResponEliminaCreo que no es tanto la profesionalidad ni la formación sino las ganas y la motivación por robar una sonrisa al espectador y saber hacer una buena actuación. Como ha dicho la Lídia en su publicación, hay muchas otras fundaciones que trabajan en los hospitales, una de ellas es la fundación Pequeño Deseo una fundación que busca proporcionar alegría a los niños que padecen enfermedades crónicas cumpliendo alguno de sus deseos. Los deseos de los niños llegan a la organización a través de sus padres, su familia, sus amigos o el centro médico. Lo que me gustó de esta organización es que tienen mucho en cuenta el tema voluntariado y no tanto el tema profesional, cualquiera puede echar una mano.
así mismo, me gustaría compartir con todos la pagina web www.biciclown.com la cual es de un español que viaja por el mundo en bicicleta durante 10 años regalando sonrisas.
http://www.youtube.com/watch?v=88qjoeX5w6Q
Por el contrario de Manu, pienso que es bastante positivo que para este tipo de puestos exijan unos estudios e impongan unos requisitos ya que en el ámbito donde van a trabajar no es nada sencillo. Han de trabajar con unos niños, los cuales, estan i les quedan una estancia larga entre cuatro paredes, donde muchas veces la familia transmite ese estado anímico negativo i donde al niño no le cabe la felicidad por ningun lado ya que ni tan solo aparece.
ResponEliminaAlgo tan serio como una enfermedad ha de ser algo tan serio como una sacar una sonrisa, cuando nos dedicamos en estos ámbitos yo pienso que no son una tonteria y por tanto no debemos jugárnosla.
Estoy de acuerdo con que esta profesión, es una profesión necesaria dentro de los hospitales.
Y concluyo diciendo que en mi opinión creo que deberian estar más presentes en todo tipo de centros hospitalarios, grandes o pequeños.
Fa poc vaig poguer assistir a una conferència del sr. Màgic Andreu, os sona no? i em va agradar moltíssim la feina que desenvolupa amb la seva associació. Os deixo una mica d'informació per si no la coneixeu! Té a veure amb el tipus de tema que a desenvolupat la Lidia.
ResponEliminaL'Associació Som-riures sense Fronteres va ser creada a Barcelona l'any 2002 per Francesc Andreu Sabadell, conegut en el món artístic com Màgic Andreu, i la seva filla, Joana Andreu, professional de la màgia, per fer llegar la màgia, l'humor i el lusionisme a nens i nenes afectadoss de càncer. Amb la finalitat de dur il.lusió i alegria als nens i nenes que patien llargues malalties, l'any 2004 van presentar el projecte i programa de Magiaterapia el doctor José Sánchez de Toledo, cap de la Unitat d'Oncologia, Hematologia i tumors cerebrals de l 'Hospital Universitari Materno-Infantil Vall d'Hebron de Barcelona, que el va acceptar oferint el suport logístic necessari per a fer-ho.
Som-riures sense Fronteres disposa a la primera planta de l'hospital d'un espai on es guarda tot el material necessari i on l'equip fa les seves reunions periòdiques. Ells treballen amb la magiaterapia i consisteix a atendre personalment a cada nen malalt en relació a les seves característiques (edat, personalitat, sentit de l'humor, etc.) fent un seguiment exhaustiu mentre està ingressat i procurar que el seu estat anímic, la il.lusió, l'alegria i la sensació de benestar estiguin el màxim de temps fusionats en el seu cor.
Aquest programa també va dirigit als pares, mares i familiars que conviuen a l'habitació amb els nens / nenes, ja que moltes vegades és el nen que pateix quan veu els seus pares preocupats.
Patricia si que lo conozco, es increíble lo que hace también el sr. Màgic Andreu. Hace magioterápia para los niños, hasta a los niños que están incomunicados o también llamados niños burbuja. Si miráis por Internet podéis apreciar el magnifico trabajo que realiza, como consigue a partir de la magia sacar una sonrisa y sorprender a los pequeños.
ResponElimina