El Consell de l'Esplai de l'Hospitalet.

Una característica que generalment ens trobem en el món del lleure és la cooperació entre entitats i l'agrupació d'aquesta en organitzacions més grans que donen una cobertura institucional i formativa. Com a exemples trobem la Federació Catalana del Esplai, ESPLAC, Azimut, Miñons escoltes, etc. Aquestes macro organitzacions donen un suport molt important a totes les entitats que hi pertanyen, des de materials educatius, cobertura legal, formacions de monitors/directors/animadors. Tot i així no deixen de ser agrupacions molt grans que, a causa d'això, estan limitades i no permeten una participació activa de les entitats. Aquestes donen serveis i ajudes a les entitats, però es fa des d'una metodologia bastant institucional i unidireccional.

A part d'aquestes macro organitzacions, en alguns municipis, les entitats d'educació en el lleure han vist que agrupant-se en consells o coordinadores per tal de coordinar-se, fer tasques comunes i tenir una posició més forta en les interlocucions amb els ajuntaments. Com a exemples fàcilment referenciables trobem el Consell de l'Esplai de l'Hospitalet i la Coordìnadora d'Entitats d'Educació en el Lleure (CEEL) de Sant Cugat del Vallès.

El fet d'autoorganitzar-se genera molts aspectes positius per les entitats, per els nens i nenes i els joves que hi participen i sobretot per la pròpia població. Un dels "live-motive" d'aquestes organitzacions és la de trobar solucions i fer propostes unificades. Negociar els convenis de subvencions amb l'ajuntament d'una manera conjunta dona més força i més capacitat negociadora a les entitats. El cas de Sant Cugat era paradigmàtic. Abans de la creació de la CEEL l'ajuntament negociava les subvencions cas a cas, i al trobar-se les entitats van veure que hi havia criteris dispars i que variaven molt en fucnió de la entitat que era. Amb la creació de la coordinadora es va poder arribar a unes negociacions igualitàries i fins i tot les entitats membres podien delegar part de la seva subvenció a altres entitats amb més necessitats econòmiques. Paral·lelament a nivell intern, aquests coordinadores permeten crear bancs de recursos comuns, formacions que en altres casos no es podrien dur a terme per manca de gent i crear un teixit i una cohesió social entre els joves que treballen en les entitats. Per últim, tot i que considero que és el més important, des d'aquestes organitzacions es plantejen actes i activitats conjuntes a nivell de població (cercaviles, diades, gimcanes, etc).

El Consell de l'esplai de l'Hospitalet respon a tot l'esmentat anteriorment. A nivell de ciutat coordinen tres accions principals (tot i que participen en altres), la Festa al Parc, El dia universal dels infants i el Catàleg d'Estiu (que recull totes les activitats que s'organitzen a nivell de lleure a la ciutat).A més a més, fa d’interlocutor entre l’administració local i les entitats en tot allò que té a veure amb l’educació en el temps lliure dels infants i joves de la ciutat i participen en els diferents espais de reflexió i coordinació del municipi com són els consells de cooperació, de medi ambient, l’educatiu i en el Projecte Educatiu de Ciutat.