CONCLUSIÓ

Haurieu de veure aquest vídeo que tan sols dura 30 segons.

Durant les cinc aportacions passades he repetit un i altre cop que el treball amb els discapacitats hauria de ser treballar amb les capacitats. He intentat buscar i rebuscar recursos on fessin activitats amb tota mena de nens on cadascú tingués les seves discapacitats i les seves capacitats, però, m'ha sigut impossible trobar quelcom semblat això.

Per aquesta raó, m'he centrat en aquelles entitats que intenen fer una mena d'inclusió social per a que aquests nens i nenes es sentin part de la nostra comunitat. Aquesta qüestió és molt important per què segurament aquestes persones diariament están etiquetades de "anormals", "tontos", "patosos", etc. És dur viure una vida així, per tant suposu que aquestes entitats lis ajuden a ser crítics i a tenir una vida millor socialment.

Encara que, tinc un dilema:

ES POT TREBALLAR LA INCLUSIÓ COMUNITARIA DELS DISCAPACITATS MENTALS FENT ACTIVITATS NOMÉS DIRIGIDES AL SEU COL·LECTIU?

Clar, jo em suposu que encara que sigui una contradicció aquestes activitats han de funcionar d'alguna manera positiva, però potser no tot és tant positiu. Ja que si ens fixem bé, totes les entitats que he nombrat són programes dirigits a ells, només exclusivament a ells.