El voluntariat lingüístic

M’ha semblat molt interessant parar un moment i centrar-me en un tipus de voluntariat, el lingüístic. El voluntariat lingüístic té com a objectiu facilitar a les persones que tenen nocions bàsiques de català oferir un espai on puguin practicar-lo de forma relaxada i comencin a perdre la vergonya a utilitzar-lo.

Com a voluntariat l’únic requisit indispensable és parlar el català habitualment i tenir disponibilitat una horeta a la setmana per tal de poder quedar amb l’altre persona i tenir una estona per conversar. Normalment aquest compromís té una durada mínima de 10 setmanes, és a dir, deu hores en total. I sovint aquest voluntariat acaba convertint-se en una amistat, on el compromís ja no persisteix com a tal.

A la majoria de pobles existeixen aquests servei , dins del barri de Collblanc no hi és, però sí dins l’Hospitalet. Intueixo que pel moviment que hi ha a Collblanc i per l’ immigració que també hi és bastant present, dins del barri podríem trobar nombroses parelles lingüístiques.

Aquí us deixo uns quans vídeos on es mostra com es formen les parelles lingüístiques, el següent ens mostra una visió diferent on la llengua l’acaben d’aprendre a través del teatre, i l’últim ens mostra un parell d’experiències, concretament la primera d’elles ens ensenya que com ja he dit anteriorment, aquest voluntariat, aquest vincle acaba convertint-se en una amistat i en un intercanvi recíproc de llengua i cultura.

http://www.youtube.com/watch?v=0IXvPz-O6Js&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=NiyIt0UZld8&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=3xMKeFGQKc4

Pot semblar una acció molt simple queda 10 horetes amb una persona, però dins d’aquesta acció hi ha un desencadenament bestial de molts factors. Per una banda trobem que l’altre persona a après una llengua; llengua que li servirà per sentir-se més integrat, per tenir més opcions laborals, per entendre millor a la gent, per enriquir-se com a persona cultural i lingüísticament, per relacionar-se de forma directe amb gent d’aquí,per establir vincles i per ensenyar també la seva cultura, explica les seves vivències i fins i tot ensenyar la seva llengua. En definitiva, crec que una cosa que a primer cop d’ull pot semblar “de poca ajuda” crec que acaba sent de gran ajuda. I no només pel que aprèn el català, sinó també pel que l’ensenya perquè indiscutiblement l’aprenentatge sempre, sempre és recíproc.