Conclusions.

DIA A DIA A UN CRAE

Per concluir amb el tema, del dia a dia a un Crae, voldria fer referència a que, des del meu punt de vista, tot i ser un recurs molt beneficiós per tots aquells menors que en un moment de la seva vida, s’han vist desprotegits, penso que en tot moment, com a professionals la prioritat ha de ser intentar fer tot el possible per treballar al nucli familiar, per poder abordar la situació des del interior, evitant l’ internament del nen.

Penso que l’internament ha de ser l’últim recurs, l’ultima opció a la qual DGAIA ha d’arribar per millorar la situació del menor.

En segon lloc, voldria manifestar el meu desacord amb la manca de recursos que trobem per aquells extutelats, ja que penso que s’hauria de tenir en compte la prevenció, és a dir que des d’un temps prudencial, s’haurien d’abordar tots aquells temes que ajudin al menor a poder integrar-se un cop el centre no sigui el seu lloc de estada.

En aquest moment, quan comença la conta enrere, és quan molts cops tornar a aparèixer el sentiment d’abandonament, ja que un moment de la seva vida van ser abandonats per els pares i ara es veuen obligats a deixa el centre.

Per tant, crec que pel que fa al món dels menors hi ha buits, en segons quines franges d’edats aquests és troben en “tierra de nadie” fent que això els provoqui una gran desestabilitat que pot arribar a portar al jove al fracàs.