Primerament explicaré que és la musicoteràpia i la risoteràpia, unes tècniques que a
vegades fan ús aquest professionals del somriure. Cal dir que també fan ús de la màgia.
Després de definir aquestes tècniques finalitzaré amb un vídeo i unes conclusions finals sobre aquest tema.
Què és la musicoteràpia?
La musicoteràpia és la "científica aplicació de l'art de la música i la dansa amb finalitat terapèutica i preventiva, per tal d'ajudar a créixer i restablir la salut mental i física de l'ésser humà, mitjançant l'acció del professional musico-terapeuta. I aquesta actua sobre les emocions, la creativitat, els valors humans, etc.
Què és la risoteràpia?
La risoteràpia "és una eina de treball normalment grupal que tot usant jocs, danses i l'expressivitat del cos aconsegueix despertar la creativitat, l'expressió, l'alliberament de tensions així com la capacitat de sentir d'una persona. Tot això amb independència de l'edat, sexe i condició".
Aquesta ajuda a desinhibir-se tot trencant els patrons de comportament marcats per la societat i l'entorn en el que ens trobem. Permet expressar-se lliurement sense la necessitat de controlar el propi cos fins el punt d'esclatar a riure desenfrenadament. Riure proporciona beneficis tan psíquics com físics ja que genera un benestar emocional i aquest comporta la sagració de les hormones encarregades de provocar la sensació de descans i benestar.
Conclusions:
Per concloure diré que aquest professionals fan una tasca molt important i
difícil. Aquest estan molt formats per tal de fer un bon treball amb els nens. Fan ús de diferents tècniques, ja que, cada nen és un món i no a tots els serveixen les mateixes tècniques. Aquests també saben que els nens tenen molta por i impotència al veure's tancats en un recinte i patint les conseqüències de las quimioteràpies, o les cures que l'his realitzen. Els pallassos hospitalaris ajuden tant als nens com els metges i/o infermers. Als nens per tal de que aquest s'oblidin una mica del lloc on estan i recuperin un somriure i la seva infantesa, i per altra banda, els metges on faciliten que els nens estiguin distrets m'entres es realitza un prova o una cura.
S'hauria de donar més promoció aquest tipus de treball com professionals del somriu
re i també valorar més aquest treball que realitzen.Per últim, us posu un vídeo de la fundació Theodora que reforça la meva conclusió. En aquest es veu tant el que opinen els més petits, com els familiar, com els metges i/o infemeres i
els familiars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada