http://www.youtube.com/watch?v=ZmQx4chNtXQ
En aquest vídeo que proposo que veieu, tracta sobre una Associació, concretament la Associació Amputats Sant Jordi,que va fent xerrades pels instituts de Barcelona, mostrant de primera mà (pujant-se a una cadira de rodes, passejar amb crosses, etc) com és el dia de les persones que es troben en aquesta situació.
Personalment, penso que una ciutat com Barcelona, no s'ha de permetre aquests errors. Es tracta d'una ciutat on diàriament s'estan fent obres, modificacions en els carrers, i cada vegada ho fan pitjor. Voreres altes, gruixudes, amb forats, esquerdes, etc. Per aquelles persones que tenen alguna discapacitat física és molt difícil poder anar passejant per la ciutat sense trobar-se obstacles.
El que succeix és que no ens donem compte de la gravetat de la situació fins que no ens veiem en la situació. La societat ens hem de moure i mobilitzar per que aquesta situació s'erradiqui. A qualsevol de nosaltres ens pot passar, trencar-nos una cama o tenir un accident i tenir que anar obligatòriament en cadira de rodes. És en aquesta situació quan ens donarem compte de la situació en la que un percentatge de la població de Barcelona, en aquest cas, es veu diàriament.
Hem de queixar-nos de la situació en la que es troben les voreres dels nostres carrers, i fer que les coses les facin bé i no malament i ràpid, com la majoria de les obres que fan actualment.
Hem de reclamar la abolició d'aquestes barreres arquitectòniques, i promoure una ciutat lliure d'aquestes barreres i fer una ciutat on tothom pugui passejar tranquil·lament.
En aquest vídeo que proposo que veieu, tracta sobre una Associació, concretament la Associació Amputats Sant Jordi,que va fent xerrades pels instituts de Barcelona, mostrant de primera mà (pujant-se a una cadira de rodes, passejar amb crosses, etc) com és el dia de les persones que es troben en aquesta situació.
Personalment, penso que una ciutat com Barcelona, no s'ha de permetre aquests errors. Es tracta d'una ciutat on diàriament s'estan fent obres, modificacions en els carrers, i cada vegada ho fan pitjor. Voreres altes, gruixudes, amb forats, esquerdes, etc. Per aquelles persones que tenen alguna discapacitat física és molt difícil poder anar passejant per la ciutat sense trobar-se obstacles.
El que succeix és que no ens donem compte de la gravetat de la situació fins que no ens veiem en la situació. La societat ens hem de moure i mobilitzar per que aquesta situació s'erradiqui. A qualsevol de nosaltres ens pot passar, trencar-nos una cama o tenir un accident i tenir que anar obligatòriament en cadira de rodes. És en aquesta situació quan ens donarem compte de la situació en la que un percentatge de la població de Barcelona, en aquest cas, es veu diàriament.
Hem de queixar-nos de la situació en la que es troben les voreres dels nostres carrers, i fer que les coses les facin bé i no malament i ràpid, com la majoria de les obres que fan actualment.
Hem de reclamar la abolició d'aquestes barreres arquitectòniques, i promoure una ciutat lliure d'aquestes barreres i fer una ciutat on tothom pugui passejar tranquil·lament.
Les barreres arquitectòniques sempre han estat presesnts en la nostra societat. Amb el pas del temps, aquestes han passat de ser totalment ignorades a ser presents en totes les noves construccions i rehabilitacions.
ResponEliminaEncara és molta la feina que s'ha de fer per conscienciar a la societat de totes les barreres arquitectòniques que són presents en les nostres vides. Estic totalment d'acord en que tota la societat ens hem de moure per erradicar les barreres arquitectòniques.
Però per fer-ho no només cal parlar-ho ja que les paraules se les emporta el vent, sinó que ho hem de dur a terme.