Pros i Contres de la Regulació - Les conseqüències del cas de la riera de Merlés

L'any 2001 va ser un moment d'inflexió en l'educació en el lleure. El 28 de maig d'aquell any, a la Riera de Merlès (Osona) dos nens de 9 i 10 anys es van ofegar mentre creuaven la riera agafats d'una corda.

Sentència

Aquest accident va causar una gran commoció a tots nivells, es va generar un gran ressò mediàtic i de cop es va començar a apuntar cap als centres d'educació en el lleure. Afegint més i més pressió ala monitors i educadors (gran part d'ells voluntaris).

Com passa amb tantes coses en la nostra societat qui marca l'agenda política no és la necessitat o les problemàtiques reals sinó el que causa més rebombori mediàtic. En aquest cas va passar exactament això, la cruesa del cas va generar un seguit d'actuacions per part de l'administració, que al meu entendre, van causar moltes dificultats a l'hora de fer activitats d'educació en el lleure. Van ser decrets i normatives que passaven a regular un món que, fins llavors, s'havia mogut en un limbe d'a-legalitat. Per una banda crec que va ser molt positiu prendre consciència de l'existència d'aquest món i de una necessitat de posar regulacions, tot i així aquestes decisions es van prendre unilateralment, sense obrir taules de consulta i assessorament, implicant els actors d'aquest món a que diguessin la seva. I com passa amb les lleis / normatives, que es fan sense una bona base social i ben assessorades, ens vam trobar amb unes regulacions que lligaven de mans i peus els monitors i monitores.

Recordo clarament el cas, jo era monitor d'una escola d'excursionisme, i el 2002 van començar a sortir normatives i regulacions, que d'haver-les seguit al peu de la lletra haguéssim hagut de tancar el centre, i el mateix passava amb molts altres centres d'esplai. Això va generar precisament que ens plantegéssim seriament el què havíem de fer, obeir les normatives i deixar de fer excursions, campaments, colònies, etc, o bé assumir la realitat, traslladar-ho als pares, i seguir fent més o menys com havíem fet, sent conscients que en diferents activitats i ocasions estaríem al marge de la llei.

Per als monitors aquestes noves regulacions van ser tot un maldecap, especialment per a tots aquells que treballàvem de voluntaris. De cop vam veure que per una tonteria, per un accident (no dic que el què va passar a la riera de Merlès fos un accident, al meu entendre va ser una negligència molt gran) ens poden enviar a la presó!

Sento que la regulació pot servir per protegir als infants per evitar riscos, però al mateix temps es molt fàcil caure en la sobre-protecció i sento que aquesta no és bona per als nens. Un nen ha de poder descobrir i sentir per si sol, s'ha de poder caure, per tornar-se a aixecar, pot descobrir la por a través de jocs, ha d'experimentar com pot cremar un foc. Això no vol dir que nosaltres haguem de provocar conscientment que els hi passin coses, sinó més aviat acompanyar-los i procurar que estiguin en un ambient de relativa seguretat, on ells puguin experimentar sense arribar a cap extrem.